Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  possessió
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

POSSESSIÓ f.
|| 1. Acció de posseir; cast. posesión. Planyien per la desonor que tot christianisma pren en la possessió que los sarrahins han de Jerusalem, Llull Felix, pt. iv, c. 1. Fo planerament en posessió e llegítima de tot, Muntaner Cròn., c. 32. Donar possessió o Posar (i ant. metre) en possessió d'una cosa: fer que una persona la posseeixi. Si serà haver de donar possessió de alguna proprietat a la part que haurà obtenguda la sentència, Pragm. Aud. Mall. 31. Yo met-lo en possessió ab aquest meu capell, Desclot Cròn., c. 136. Però no'ns metria en possessió de la terra, Pere IV, Cròn. 167. Havian posat en possessió al procurador del cònsol, Rúbr. Bruniquer, v, 205. Ell, un cop en possessió de la idea, es va permetre el luxe de frenar la sol·licitud, Sagarra Vida, i, 259. Entrar en possessió o Prendre possessió d'una cosa: començar a posseir-la. Anaren al comtat... per entrar en pocessió d'aquell, doc. a. 1409 (Ardits, i, 162). Per anar pendra la possesió del castell de Vespella, doc. a. 1390 (Ardits, i, 6).
|| 2. Cosa posseïda; cast. posesión. Avets fet manament que hom no cobeeg ni enveg son pruxme en ses possessions e ses riquees e sos béns, Llull Cont. 264, 1. Han desijat regnes, possessions, riqueses, Metge Somni iii. Especialment: a) Terra sobre la qual un Estat té domini fora del seu territori metropolità. «Les Antilles eren possessions espanyoles».—b) Porció gran de terreny de conreu, pertanyent a un propietari i depenent d'una casa situada dins la mateixa finca (Tortosa, Mall.); cast. predio. Los donaria bones possessions franques e quíties, Muntaner Cròn., c. 108. En llurs conreus que fan en llurs terres e possessions, doc. a. 1459 (Col. Bof. xli, 324). Hon no y ha tanca se destroeix la possessió, Villena Vita Chr., c. 46. Anar a ses possessions d'olivar a cercar branques d'olivera, Alcover Cont. 73.
    Fon.:
pusəsiɔ̞́ (or., men., eiv.); posesió (occ., val.); posəsió (mall.).
    Intens.
(del || 2b): possessionassa, possessionarra, possessioneta, possessionota.
    Etim.:
pres del llatí possessiōne, mat. sign. || 1.