Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. post
veure  2. post
veure  3. post
veure  4. post
veure  5. post
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. POST f.
|| 1. Peça de fusta més ampla que gruixuda; cast. tabla. Lo fuster fa de la post qual forma's uol, Llull Cont. 15, 9. Axí com hom gira una post de so que va damunt fa hom anar davall, Llull Cont. 308, 20. Jaure en terra dura e sobre una post, Sermons SVF, i, 167. Quantes posts sangonoses surar sobre la mar, Scip. e An. 58. Li tapen es dos portals forans amb posts, Alcover Cont. 97. Post de fulla: la que es talla uniformement d'un centímetre de gruix i de deu o dotze pams de llarg, encara que pot tenir qualsevol altra llargària. Post manresana: la que té dos metres de llarg per 15 mm. de gruix. Post de dotzena: la que té dos metres de llarg per 25 mm. de gruix. Post de setze: la de dos metres de llarg per 2 cm. de gruix. Post costera: tros de fusta desigual que queda a banda i banda d'un tronc després d'haver-ne serrat les posts bones. Especialment: a) La peça de fusta que serveix per a fènyer els pans o per a posar-los-hi en dur-los al forn o en desenfornar-los. S'anomena més particularment post de pastar, post de fènyer, post de fleca. Dos posts de pastar, doc. a. 1410 (Alós Inv. 12). Dos posts per portar pa al forn, doc. a. 1493 (BSAL, vii, 419).—b) Cadascuna de les peces de fusta damunt les quals es posa el matalàs o la màrfega d'un llit. Llit de posts: el que té les dites peces. Llit de posts i bancs: el que té les posts sostingudes per banquets de fusta o de ferro. Dos lits de posts, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 183).—c) Cadascuna de les fustes que tapen el cup i damunt les quals es trepitgen els raïms.—d) Peça de fusta o de pedra col·locada horitzontalment adossada a la paret, a la xemeneia o a un armari, per a posar-hi vasos, plats, llibres o altres objectes (Camp de Tarr., Tortosa, País Valencià, Bal.); cast. anaquel, estante. La dita aygua e vin nèdeament e en posts e tovayles ministren, Ordin. Palat. 21. Ab unes posts de raiola e ges per a tenir les escudelles, doc. a. 1533 (Miret Templers 578).—e) Peça de fusta ampla i poc gruixuda que serveix en diferents oficis manuals per a posar-hi l'objecte que ha de treballar-se. Post d'embastar i Post de tallar (usades per les cosidores). Post de ronyar (emprada pels sabaters). Post de planxar (damunt la qual les planxadores posen la peça de vestit o la tela que han de planxar). Post d'escarnar, de ferrejar, de toscar, de pelar: la destinada a fer cada una d'aquestes operacions, en l'ofici d'adobador de pells. Post de rentar: aquella damunt la qual les dones posen la roba per rentar-la.—f) Peça de fusta plana per a aplanar la terra llaurada (Pineda, Ll., Urgell, Tortosa).—g) Peça de fusta que va col·locada verticalment a la part de davant i a la de darrera d'un carro, per evitar que en surti la càrrega.—h) Peça de fusta que servia de coberta a un llibre. Un missal romà de perguamí, ab posts cubertes de aluda vermeyla, doc. a. 1356 (Rubió Docs. cult. i, 176).—i) Peça de fusta pintada o per a pintar-hi. Cové que hom afigur en una post o en paper les figures, Llull Cont. 335, 29. Una post pintada ab la magestat de Déu lo Pare, doc. a. 1420 (Aguiló Dicc.). Una post per donar pau a la qual és pintat lo crucifici, doc. a. 1482 (BSAL, xi, 290).
|| 2. Cartell on estan representades les lletres o alfabet per a ensenyament dels minyons (Balaguer).
|| 3. Peça de ferro corbada que en l'arada mossa serveix per a girar la terra (Empordà).
|| 4. Post del pit o dels pits: l'estèrnum. Amb el cap jup, que es movia empès acompassadament per la post del pit amb les zumzades d'una lenta i ampla respiració, Ruyra Pinya, i, 84.
    Loc.
—a) Dur com una post: es diu d'una cosa molt dura.—b) Gras com una post: es diu irònicament d'una persona molt magra (Campdevànol).—c) Estar a les posts: estar de cos present (Valls).—d) No tenir un pa a la post: esser molt pobre, no tenir un cèntim.—e) Dur sa post en es forn: carregar-se la feina o les despeses d'una cosa (Mall.). «Encara en duc sa post en es forn»: encara en sofresc les conseqüències.
    Fon.:
pɔ́st (or., occ.); pɔ̞́st (val., mall., men.).
    Intens.:
—a) Augm.: postassa, postarra, postarrassa.—b) Dim.: posteta, postetxa, postel·la, posteua, postica, postiua, postarrina, postoia, postarrinoia.—c) Pejor.: postota, postot.
    Pl.:
posts, però es pronuncia pots.
    Etim.:
del llatí pŏste, mat. sign. || 1.

2. POST m.
|| 1. Lloc ocupat per un cos de tropes per a una operació militar; cast. puesto.
|| 2. Al post de: en el lloc de, en comparació de (Maestrat, Morella); cast. al lado de. «Al post d'això, allò no és res». «Al post de lo teu, lo meu no val gran cosa». «Al post d'abans, ara no plou gens». «Al post de jo, tu no minges res». Pos mire ara a Gimo del Portal, y vorà què gich, al post del atre tan garrit, tan ben plantat, Rond. de R. Val. 55.
    Fon.:
aɫ pɔ̞́z de (Maestrat, Morella).
    Etim.:
del llatí pŏsĭtu ‘lloc’ (com el cast. puesto).

3. POST, POSTA part. pass. i adj.
de pondre; cast. puesto. a) Sol post: quan acaba de pondre's el sol; cast. puesta de sol. De sol post del dimecres entrò al sol exit del diluns, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 305). Quan nós entram en la ost, podia esser prop del sol post, Jaume I, Cròn. 61. Del sol exit tro al sol post, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 265). Los vells no y treballen aprés del sol post, Proc. olives 1943. Ja és hora-baxa y sol post, Ignor. 45.

4. POST prep. ant. (llatinisme)
Després. Lo dit senyor se deu coronar lo dicmenge post Casimodo, doc. a. 1399 (Ardits, i, 76). Mas post que serà en religió serà en altruy poder, doc. segle XIII (Miret Templers 547).

5. POST m.,
grafia errada: V. pos, art. 1.