Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  potència
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

POTÈNCIA f.: cast. potencia.
|| 1. Qualitat de potent; facultat d'obrar, de fer una cosa, de produir un efecte. Potència d'un telescopi o microscopi: el grau en què amplifica les imatges. Potència d'una màquina: el treball que pot fer en un temps determinat. Bomba de gran potència: la bomba de gran força expansiva. Riqueses, potències, dignitats e semblants coses dóna Fortuna, Metge Somni iv. Porten falles enceses de foch cremant de les potències de natura, Tirant, c. 359. Havia comprès que la potència dels forts cal valorar-la per la seva feblesa, López-Picó Lleures 181. Especialment: a) Força motora d'una màquina (per oposició a resistència).—b) Cadascuna de les facultats de l'home, i més especialment les tres fonamentals: memòria, enteniment i voluntat. Fassa hom en guisa que la potència mutiva no obeesca a la potència racional, Llull Cont. 143, 3. Deu hom temprar pus fortment la potència digestiua que neguna de les altres potències, Llull Felix, pt. viii, c. 6. Si tu discorres diligentment les potències de la ànima racional y d'aquelles dels bruts, Metge Somni i. Aquesta és l'ànima axí ennoblida. | que ab ses potències a Déu és semblant, Proc. Olives 1670. Aquesta essència fecundant obri ses potències y fa brotar sa fantasia, Roq. 12. Viu de potències: molt deixondit, despert d'enteniment.—c) Capacitat per a engendrar. Fengir de potència edat tan madura, Proc. Olives 33.
|| 2. lòg. Possibilitat, existència possible (per oposició a acte). Aporta aquells rams de potència en actu, Llull Arbre Sc. i, 104. Potència és aquella forma qui s'à al object per ço que'i seu actu pusca aver, e per qui estan formes possibles, Llull Arbre Sc. iii, 446. En potència: possible, en capacitat per a existir, per a esser tal o tal cosa.
|| 3. matem. Producte de multiplicar una quantitat per ella mateixa una o algunes vegades (potència de segon grau, de tercer grau, etc.). Elevar a potències: multiplicar una quantitat per ella mateixa una o algunes vegades.
|| 4. Persona o institució que posseeix força per a imposar la seva voluntat; persona o institució poderosa, important. Son somni fer-se una potència financiera, Oller Febre, i, 201. La presència de les autoritats, de les primeres potències de Barcelona, Oller Febre, ii, 69. Oh celestial perfum, ara el sento, potències divines!, Vilanova Obres, iv, 169. Tractar de potència a potència: discutir o tenir tractes una persona o institució amb una altra igualment poderosa. Especialment: a) Estat sobirà i capaç d'influir damunt altres Estats. Sou la nació més poderosa; ella engolirà les demés potències del continent, Vilanova Obres, iv, 173.
|| 5. ant. Multitud de persones armades o capaces d'actuar. Potència o moltitut de gent: Vis gentium, Esteve Eleg. Vos pregam e exortam que us prepareu a les armes ab la més potència que pugau, doc. a. 1462 (Col. Bof. xxii, 130).
    Fon.:
putέnsiə (Barc.); potέ̞nsia (Val.); potέ̞nsi (Palma).
    Var. form.
ant.: potença (Saturn e Mars per si no han potença, Ausiàs March lxxv).
    Etim.:
del llatí potĕntĭa, mat. sign. 1.