Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pota
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

POTA f.: cast. pata.
I. || 1. Peu dur, exteriorment corni, com el dels animals equins, bovins, etc. (or., occ., val., bal.); cast. casco. E tu fugint, ab la pota en les arenes de Líbia, escrivies lo teu nom, Curial, iii, 19. Alguns bous duran la pota | detràs picada, Coll. dames 456. Va tocar-la amb les potes del cavall, Rosselló Many. 232. Cap i pota: menjar guisat amb el cap i les potes del moltó, vedella, etc.
|| 2. Peu o cama de bèstia en general (or., occ.); cast. pata. Altre pali ab tres senyals de Brachiforti, ço és, de potes de laons, doc. a. 1548 (BSAL, viii, 271). Amb unes manasses llargues, nuoses i esgrogueïdes que tenien el palp fred i callós d'una pota de gallina, Ruyra Pinya, i, 47.
|| 3. per ext., fam. i humor., es diu dels peus de persona; cast. pata. «Homo de potes molles»: el qui és fluixot i de caminar feixuc (Mall.). Gent de la pota badada: nom satíric que es dóna a les dones (Martí G., Tip. mod. i, 95). Fer potes: peuejar dins aigua o fang (Ribes).
|| 4. Petge, cadascuna de les peces situades verticalment per sostenir un moble, un objecte (or., occ.); cast. pie, pata. «Una taula de quatre potes». Les potes de la cadira, del banc, de la premsa, etc.
|| 5. Objecte que per la seva forma, situació o finalitat té semblança amb la pota o cama d'una bèstia. Especialment: a) En l'ofici de vidrier, tros de fusta d'un poc més d'un pam, que serveix per a sostenir la peça quan la deixen de la flesca per agafar-la amb el puntill (Manresa).—b) Pata, eina de sabater (or.).—c) Vèrtex de l'angle que formen els braços de l'àncora.—d) Prolongació d'una anella, d'un golfo, d'un ganxo, etc., que va fixada a la paret. Una anella ab la pota per posà'l calastró, doc. a. 1819 (Aguiló Dicc.). Per las potas dels golfos y dels ganxos de l'ampit, doc. a. 1830 (ibid.).—e) Pota de cabra: peça de boix semblant a la bitzega dels sabaters, que serveix per a brunyir els talons.—f) Pota de cabra: eina que els ferrers fan servir a la fornal en certs casos en què no poden fer servir el martell.—g) Pota de gall: barra de ferro que està col·locada enmig de l'escala del carro, entre el varal i el cabeçal, perquè l'escala no es desvii cap a fora (Morella).—h) Pota de gall: arrugues divergents que, amb els anys, es formen al costat de l'angle extern dels ulls.—i) Pota de gall: cosa sense suc ni bruc, sense gràcia, que no s'avé amb el fil de la conversa (Tortosa). «No m'agrada tractar En Jaumet, perquè et surt amb alguna pota de gall que et fa enfadar».
|| 6. Tabac de pota, o simplement Pota: classe inferior de tabac, espècie Nicotiana rustica, que es cultiva a les Balears i fa una olor molt forta i desagradable. La pipa carregada de tabac de pota, Galmés Flor 56.
II. || 1. Pota de bou: a) Nom vulgar del fòssil Ostrea Leymeri, del terreny neocòmic (Gandia).—b) Planta aquàtica, de l'espècie Trapa natans (Flora Cat. ii, 346). (V. cairell).—c) Planta de la família de les compostes, espècie Tussilago farfara, de tronc dret, fulles totes radicals, peciolades, suborbiculars-cordiformes, molt amples, i flors grogues; cast. uña de caballo.d) Planta de la família de les aràcies, espècies Arum italicum i Arum maculatum, de fulles sagitades (Tarr.); cast. yaro, yarillo. (V. sarriassa).—e) Nom d'una poma molt saborosa i de color de terra (Camp de Tarr.).
|| 2. Pota de cavall o Pota d'euga: a) Planta composta, espècie Tussilago farfara (or., occ.); cast. uña de caballo.b) Planta composta, espècie Petasites fragrans i Petasites officinalis, de fulles orbiculars o reniformes i flors alborosades o vermelles (or., occ.); cast. uña de caballo. (V. barretera). La P. fragrans s'anomena més especialment pota de cavall negra.
|| 3. Pota de cavall: bolet de l'espècie Scleroderma verrucosum (Solsonès).
|| 4. Pota de colom: planta borraginàcia de l'espècie Alkanna tinctoria (V. peu de colom).
|| 5. Pota d'egua: planta anomenada també pota de cavall (|| 2).
|| 6. Pota de gall: a) Planta gramínia de l'espècie Echinochloa crus-galli, de fulles planes i amples, acuminades i glabres, espigues alternes unilaterals eriçades (Mall., Ross.); cast. mijera.b) Planta gramínia de l'espècie Panicum sanguinale (La Selva, ap. Masclans Pl. 180).—c) Cep que fa els raïms de gra blanc i llarguerut en forma d'esperó de gall (Aguiló Dicc.).
|| 7. Pota de gallina: a) Planta gramínia de l'espècie Echinochloa crus-galli (Conflent, La Selva) (V. pota de gall).—b) Bolet del gènere Clavaria (Empordà, Gironès).
|| 8. Pota de gat: planta composta, espècie Antenaria dioica; cast. pie de gato. (V. peu de gat).
|| 9. Pota de lleó: a) Planta rosàcia de l'espècie Alchemilla vulgaris, de fulles sub-reniformes, grans, palmatilobades amb lòbuls dentato-asserrats, i flors verdes-groguenques; cast. pie de león. (V. herba botera).—b) Planta labiada de l'espècie Leonurus cardiaca, de fulles grans, blanes, palmatipartides, i flors purpúries; cast. agripalma, cola de león. (V. mà de Santa Maria).
|| 10. Pota de llop: planta caprifoliàcia, espècie Lonicera caprifolium (Arles, ap. Gilliéron Atlas, carte 274).
|| 11. Pota de perdiu: bolet de l'espècie Gomphidius viscidus (or., occ.).
|| 12. Potes de rata: nom de diferents espècies de bolets del gènere Clavaria (pir-or.).
|| 13. Pota de vedella: planta aràcia de l'espècie Arum maculatum. (V. sarriassa).
    Loc.
—a) Donar o Clavar pota: donar una negativa o una sorpresa desagradable (or., occ.); cast. dar chasco, dar calabazas, dar el mico.—b) Fer pota: fracassar, no agafar res el caçador o el pescador (Balaguer, Valls); cast. hacer pifia.—c) Fer de la garra pota: esforçar-se extremadament, fer tot el que es pot per obtenir una cosa (Mall.). Pertot han batallat, pertot han fet de la guerra pota, però pertot... les han derrotats, Aurora 272.—d) Caure-hi de potes, o de quatre potes, o amb les quatre potes: caure en un engany, deixar-se enganyar completament.—e) Venir de totes quatre potes: venir molt al cas, esser molt adient.—f) Caure de potes, com els gats: esser molt sortat, eixir bé dels perills.—g) Mostrar o treure la pota: ensenyar l'orella, fer o dir alguna cosa que revela un defecte o mala qualitat del qui obra o parla.—h) Ficar la pota: intervenir en alguna cosa desencertadament, fent o dient una bestiesa, un despropòsit; cast. meter la pata.—i) Treure de potes o d'entre potes: sostreure una cosa a algú malgrat la seva vigilància o resistència. Ningú m'ha de treure les mil lliures de potes, més que una dona, Penya Mos. iii, 121.
    Fon.:
pɔ́tə (pir-or., or.); pɔ́tɛ (Ll.); pɔ̞́ta (val.); pɔ̞́tə (mall., men.).
    Intens.:
—a) Augm.: potassa, potarra, potarrassa.—b) Dim.: poteta, potetxa, poteua, potiua, potona, potó.—c) Pejor.: potota, potot.
    Etim.:
del germ. pauta, mat. sign. I, || 1.