Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pregar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PREGAR v. tr.
Demanar fervorosament, humilment, com a favor; cast. rogar. a) Amb complement directe de la persona a qui es demana, i amb la cosa demanada representada per un verb en subjuntiu. Na Barcelona pregà'l que no'n fos dexalada, doc. a. 1250 (Pujol Docs. 21). Quant Fèlix hac pregat l'ermità que li digués si àngel és alcuna cosa, Llull Felix, pt. ii, c. 1. Lo pregaren que no u faés per res, Desclot Cròn., c. 148. Tramès a dir que'l pregava que li dixés ço que ell havia en volentat de fer, Muntaner Cròn., c. 47. Anau donchs a pregar-la | que pugi, i cantarà, Costa Trad. 44.—b) Amb complement directe de la persona a qui es demana, i amb la cosa demanada representada per un mot introduït per la preposició de o substituït per la partícula ne. El ne pregue moltes vegades, Muntaner Cròn., c. 227. E preguar-la'n per part mia e vostra, Tirant, c. 98. E de ço lo pregaua lo Rey, Tirant, c. 73.—c) Amb complement indirecte de persona a qui es demana. E io pregué-li que me'n dés delme, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 14). Si per aventura serà altre son enteniment, ... prec-vos-en resposta de part nostra, doc. a. 1320 (Col. Bof. vi, 252). Pregant ho al benauenturat mossènyer Sanct Gregori, Boades Feyts 72. Que lo y pregaua molt per lo plaher que avie pres, Comalada PP 13. Salva-me-la, t'ho prego pels nins que et diuen pare, Atlàntida vi. S'aixecà de sobte, pregant-li ab sa vista una solució, Pons Auca 274.—d) Amb complement, introduït amb la preposició per, expressador de la persona o cosa en favor de la qual es demana. Pregar per son poble, Hom. Org. 7. Nós crehem que Mafumet pregarà Déus per lo poble, Llull Gentil 259. Que pregàs per nós al seu car fiyl, Jaume i, Cròn. 1. Perquè Déu y hom per l'ome pregassen, Passi cobles 142. Aquest és el caualler per qui tu tant de bon cor pregas, Comalada PP 80.—e) absol., sobretot en el significat de demanar humilment a Déu o als Sants. L'església hont a Déu preguen, Collell Flor. 75. Cau de genolls i prega, Atlàntida iv. Les nines i donzelles no preguen gaire, Canigó, i. Diuen: Pregau y meditau!, Costa Poes. 59. Prop de l'altar fou enterrada | ahont sovint ella pregà, Costa Trad. 128.
    Loc.

Fer-se pregar: no fer una cosa fins que ens l'han demanada molt i repetidament. Ells hi vénen sens fer-se pregar, Lacavalleria Gazoph.
    Refr.
—a) «Cadascú prega pel seu Sant»: significa que cadascú obra segons la seva conveniència.—b) «Més val pagar que pregar»: vol dir que convé més adquirir les coses al preu que sia, que haver-les de demanar com a favor.—c) «No sap a Déu pregar qui per mar no va» (Cat.); «Si a Déu vols pregar, fica't en la mar» (Val.); «Qui no sap a Déu pregar, que vagi per mar» (Bal.): significa que els perills de la navegació fan que l'home es dirigeixi en súplica a Déu.
    Conjug.:
segons el model cantar.
    Fon.:
pɾəɣá (pir-or., or., men.); pɾeɣá (occ., mall.); pɾeɣáɾ (val.); pɾagá (alg.); pɾeʝá (Palma).
    Etim.:
del llatí precāri, mat. sign.