Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. prendre
veure  2. prendre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PRENDRE (escrit també pendre). v.: cast. tomar, coger.
I. tr.
|| 1. Posar-se una cosa dins la mà, i per ext., Adherir una cosa a algun membre del cos o a un instrument, per sostenir-la o retenir-la, o per fer-ne ús. Prendre algú per la mà, prendre pel braç, pels cabells, etc.: començar a tenir-lo subjectat per la mà, pel braç, etc. Prendre el pols a algú: agafar-li el pols per observar el seu estat. Lo senyor infant muntà tantost e féu prendre la senyera a dos cavallers, Muntaner Cròn., c. 275. A la segona trompeta tothom regonegués y presés ses armes, Pere IV, Cròn. 372. Yo estesí los braços per pendre-la, Metge Somni iii. No'l prengats al puny en tot lo dia, Anim. caçar 32. Pendre foch de la esca ab la palleta, Pou Thes. Puer. 147. Feres aquí, preneu-vos-en los trossos a mossecs!, Atlàntida viii. Lo Comte la pren en brassos, Picó Engl. 40. Prenent-li el pols y badant-li les parpelles, Pons Auca 47.
|| 2. tr. Adoptar, fer per tenir, per exercir (una funció, una manera d'obrar). Prendre consell: aconsellar-se, seguir un consell. No sabia qual conseyl se presés per la gran angoxa de pensaments en los quals era, Llull Gentil 7. Es mester que y prenau consell, Desclot Cròn., c. 140. Prendre possessió o possessori: començar a posseir una cosa. Prengué possessió de Muntpesller, Muntaner Cròn., c. 39. Prendre la corona: coronar-se un rei. Pendria la corona... ab la major solemnitat e festa que hanch rey prengués en Espanya nul temps, Muntaner Cròn., c. 294. Prendre corona: (ant.) prendre ordes sagrades, fer-se clergue. Com als malandrins qui prenen corona no per amor de Déu, Eximenis Reg. 180. Prendre l'hàbit: començar a vestir l'hàbit d'una orde religiosa. No portàs l'àbit del Temple ni'l presés, doc. a. 1312 (Miret Templers 378).Prendre la contra: adoptar la posició contrària a algú. Per ço no staré de pendre-us la contra, Proc. Olives 1549. Prendre determinacions, resolucions, acords, etc.: decidir, acordar una cosa. Prengue determinacions en dita reforma, Ordin. Univ. 1638, 8. Prendre llum, exemple, mostra: adoptar l'exemple o model d'altri. Que prenguen de vós, en loch de lum, fum, Proc. Olives 224. Que prenguen llum es jutges de la terra, Ignor. 29. Prendre precaucions, providències, etc.: adoptar mesures de previsió. Ben preses totes les precaucions, Ruyra Parada 37. Prendre inventari: fer l'inventari. Anà en lo port... per pendre inventari de totes robes y béns que fossen en la dita barcha, doc. a. 1398 (Hist. Sóller, ii, 44).Prendre còpia d'una cosa: copiar-la. Las instruccions... de les quals pendreu còpia, doc. a. 1627 (Hist. Sóller, ii, 16).Prendre nota d'una cosa: escriure aquella cosa o considerar-la atentament per recordar-la. Prendre una foto: fer una fotografia. Prendre peu: prendre motiu, ocasió, pretext d'una cosa. Entre sucada i sucada, prenien peu llurs complimentoses converses, Pons Com an. 197. Prendre penitència: obtenir perdó i penitència per la confessió. Pauc prod li té aquela penitència, car él la cuida a pendre e no la pren, Hom. Org. 5. Dixem-li que uolíem penre penitència d'ell, Jaume I, Cròn. 426. Prendre guarda o prendre esguard: (ant.) mirar, adquirir coneixença, observar. Com hom se pren guarda del entrament e l'eximent que hom fa en aquest món, Llull Cont. 103. No vull que hi anets, mas que romangats e que us prengats guarda e cura de la nostra terra, Muntaner Cròn., c. 45. Tu prens esguard de la mia casa, Genebreda Cons. 44. Prendre's esment o cura: atendre a una cosa, prestar-li atenció. El menaren en una cambra e praseran-se asment de la nafra qui era gran, Graal 23. Prendre part en una cosa: intervenir-hi. Un d'es que hi prengueren part, en va sortir amb so cap escalabrat, Roq. 6. Y ell prendria part interessada en s'empresa, Ignor. 11. Prendre venjança d'algú: venjar-se'n. Precuos que en altra manera de mi prengau venjança, Llull Blanq. 4. Per a guardar-te | de que et prenguis venjança per ta mà, Alcover Poem. Bíbl. 57. Prendre un camí, carrer, via, etc.: començar a caminar per aquell camí o carrer. E vay pendre mon camí | per una streta sendera, Turmeda Diuis. Començaren a caualcar prenent la via ho camí per anar a Gerona, Tomic Hist. 59. Per pujar-hi havien de pendre un caminoy, Alcover Rond. ii, 277. Prendre carrer: posar-se a caminar o córrer per un carrer. L'animal, que es va veure amo de la seva llibertat, prengué carrer..., se n'anà cap a la placeta, Oliver Obres, ii, 49. Prendre escala: posar-se a pujar o baixar una escala. Vaig prendre escala y me'n vaig a dormir, Ignor. 17.
|| 3. tr. Reaccionar davant un fet, una idea, un sentiment, una circumstància, etc.; interpretar de tal o tal manera una cosa. Prendre bé, Prendre malament: reaccionar bé o malament davant un fet o una idea. Prendre-ho fort, o Prendre-ho a les dents: reaccionar amb energia, amb constància. Prendre seriosament: considerar seriosa una cosa i obrar segons aquesta consideració. Prendre en burla, o a joc, o a broma: considerar una cosa mancada de serietat i obrar d'acord amb aquesta manera de veure-la. Qui vol plorar sos peccats, primerament prena la amor..., e puxes prena l'oyment..., e enaprés prena la cogitació, Llull Cont. 344, 7. Nós prenem tres propositions, les quals apportaran les paraules a nostre propòsit, Pere IV, Cròn. 18. A allò no responguen, ans ho prenguen pacientment, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 165). Els hòmens... algunes coses prenen fermament, Metge Somni i. La qual ho pres ab molta impaciència, Tirant, c. 2. Cavilant que prenent-s'ho en broma obtindria el mateix objecte, Pons Auca 265. Prendre-la amb algú, o Prendre algú de mal ull, o d'ull, o en vençó: concebre mala voluntat contra ell. Y la justícia ja los havia pres d'uy, Aguiló Rond. de R. 15.
|| 4. Sentir eficaçment (una emoció o impuls intern). Prendre gust o plaer: sentir plaer. No prengau enuig del que us diré, Tirant, c. 27. Sa senyoria pendrà gran refrigeri en la venguda de vosaltres, Villena Vita Chr., c. 213. Los enemichs qui fugen, vehent que los qui'ls encalcen no són tants..., prenen cor e tornen contra los qui'ls encalcen, Scachs 38. Tan gran plaer prenia de mirar-les, Somni J. Joan 219. Venint Juno per a trobar a Júpiter... prenent deport ab alguna nimfa, Alegre Transf. 24. Los peus dels sardanistes prenen ales, Canigó i. Anima mia, pren coratge, Colom Juven. 151.
|| 5. tr. Sofrir, estar sotmès (a un dany, dolor, càstig, etc.). Prendre mal: fer-se mal, sofrir un dany físic per accident. No uolch que nós preséssem onta ne dan, Jaume I, Cròn. 1. Aquels qui en aquest feyt pendran mort, la pendran per nostre Senyor, Jaume I, Cròn. 62. Ell és tengut de esmenar tot aquell dan que aquella nau o leny haurà pres, Consolat, c. 169. Vuy he presa la major desonor que hanch gentil dona presés nul temps, Muntaner Cròn., c. 32. Los sancts gloriosos prengueren martiri per Jesu Crist, e yo'l vull pendre per vostra senyoria, Tirant, c. 3.
|| 6. tr. Sobrevenir, ocórrer; atacar sobtadament. ¿Com no us pren pietat de tantes de gents qui són en error?, Llull Gentil 59. Que us pendrà color de lur mort, que uós no la uolets si ells no la uolen, Jaume I, Cròn. 117. E llà pres-lo malautia e murí, Muntaner Cròn., c. 248. E prengué'ns-en un enyorament, Pere IV, Cròn. 158. Lo vespre pres-lo en la carrera, Serra Gèn. 31. La nit pres lo juheu en lo camí, Eximplis, i, 177. No us prenga desig de les tals olives, Proc. Olives 93. Tenga en compte que ets ayres des dematí no el prenguen, Roq. 33. Y ab los cabells estesos, com presa de follia, Atlàntida vi. No ho sé; m'ha pres quelcom, Cerdà Angeleta. a) intr. i impers. (sovint acompanyat de la partícula en o ne) Succeir, ocórrer. «Si no t'alcanç, joveneta, | pens que moriré d'amor; | me'n pren com lo ginebró, | que mor amb la fulla dreta» (cançó pop. Mall.). «A ses viudes los ne pren | com a ses rates pinyades: | que de dia estan colgades | i en sa nit vetlen ferm» (cançó pop. Mall.). Si vós estats ab ell, a vós pendrà en axí com pres al papagay, Llull Blanq. 52, 3. Axí t'ha pres com als gegants, Genebreda Cons. 163. E pren-los-ne axí com si hun cech guia altre cech, Quar. 1413, 151. Axí m'ha pres dues dones amant, Ausiàs March iv. Axí com cell qui'n lo somni 's delita..., ne pren a mi, que'l temps passat me té l'imaginar, Ausiàs March i. A tu te'n pren axí com fa aquell qui furta lo bou e dóna les cames per amor de Déu, Tirant, c. 339. Axí li'n pren a aquell qui no ha sinó un cor e'n vol fer moltes parts, Curial, i, 37. An es capellans los ne pren a s'enrevés, Alcover Cont. 66.
II. tr.
|| 1. Apoderar-se d'una cosa, fer-se-la seva. Bo és altrui auer a pendre, mas mal és a rendre, Hom. Org. 5. Aquell comte... dix al ortolà que li donàs sa sanalla... e que's presés son cauall e sos vestiments, Llull Felix, pt. i, c. 8. Especialment: a) Apoderar-se d'una cosa per força o amb habilitat, contra el voler del qui la tenia. Entrà en Rosseyló ab son liynatge, e pres un castel a escut e a lança, Jaume I, Cròn. 21. Plevim-nos de... tota veixella d'or e d'argent que trobam en los reliquiaris de les dites esglésies, y aquella prenguem y destribuym entre los nostres soldats, Pere IV, Cròn. 365. Los moros prengueren la ciutat d'Acre, Metge Somni iii. Combateren un castell e prengueren-lo, Tirant, c. 5. Vivia confiada | que els fills de ses entranyes no li pendrà ningú, Alcover Poem. Bíbl. 73.—b) Robar, apoderar-se fraudulentament de coses d'altri. Vosaltres havets-me emblada una copa d'or..., e aquell qui la hage presa de vosaltres romandrà assí e serà mon catiu, Serra Gèn. 40. Un missatge prendre s'al·lota a un amo!, Alcover Cont. 4.—c) Apoderar-se de persona o animal que fuig, que es resisteix o que procura no deixar-se agafar. Aquell hom fo pres e batut e mès en carçre, Llull Felix, pt. viii, c. 22. Necessari és que la dita mosca o altre prenguen o maten, Metge Somni iii. Ve cassar, e de la cassa que pendràs, aparelle'm de menjar, Serra Gèn. 28. Les teles de les aranyes qui prenen e retenen les mosques poques, Scachs 29.—d) fig. Descobrir o sorprendre algú quan està obrant malament. Aquelles santes paraules que la divina paraula dix a la dona presa en adulteri, Pereç St. Vicent 18. Car si, per una desgràcia, | en un fals llatí us prenien, Cons. casada 12.—e) fig., Ocupar per una passió forta. A un mal auspici, com de cent fúries presos, Atlàntida iii. Els menuts sortien an el carrer presos de juguera, Galmés Flor 42.—f) Ocupar un lloc, certa extensió. Entraren les langostes dins la baronia de Queralt... e prengueren la major part de la honor, doc. a. 1420 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). En major loch no penseu yo m'estenga | del que vós, fill, pendreu dins en la pedra, Passi cobles 151. Donà-li un colp sobre la orella, e tant com ne pres, tant li'n féu caure, Tirant, c. 59. La força armada pren posicions per places i carrers, Caselles Mult.34. Prendre terra: atracar, posar-se un vaixell a la vorera; desembarcar. E prenguessen terra entre Castelló e lo monestir de Sent Pere de Roses, Desclot Cròn., c. 146. En qualque loch que la nau o leny prengués terra, Consolat, c. 144. Se esforçaren de esvahir lo dit infant ab los richs hòmens, cavallers e gent de peu qui prengueren terra, Pere IV, Cròn. 138.
|| 2. Proveir-se d'una cosa; obtenir-la; procurar disposar-ne o poder la usar. Prendre comiat: demanar permís per a anar-se'n, acomiadar-se. E preseren comiat los uns dels altres, Llull Felix, pt. vii, c. 5. Si ben te'n prens esment, la ignorància és maltractada, Genebreda Cons. 39. May no pagava | res que prengués, Spill 2977. Com l'àliga marina al prendre espai, Atlàntida introd. Ell pren alè, i lo ferro tallant torna a les bromes, Atlàntida iv. Jesús hi pren posada cada dia, Verdaguer Idilis. Y sa gent pren redòs dins ses botigues, Ignor. 23. Si em pren tot lo cistell, les hi contaré a tres i mig, Vilanova Obres, xi, 152. Llibres on... s'hi adoctrinaven e hi prenien lliçó, Obrador Arq. lit. 18. Prendre llengua: (ant.) demanar notícies. L'almirall féu la via de Nàpols tota hora prenent llengua, Muntaner Cròn., c. 113. Com foren a Besalú..., prengueren lengua, e saberen com tota aquella terra se aparellaua, Tomic Hist. 59. Prendre la paraula: començar a parlar en una reunió. Prendre llicència: demanar i obtenir permís. Prendre exemple: observar allò que un altre fa, per tal d'imitar-ho. Per tal que los hòmens presessen exempli en vós a amar e a honrar e a servir, Llull Cont. 62, 20. Prendre estat: casar-se. Prendre la lliçó a algú: fer-li dir la lliçó per veure si la sap. Lo mestre... prenga lliçó de cor de tots los studiants, Ordin. Univ. 1629, f. 75. Prendre mida: comparar un objecte amb una unitat de mesura per a saber les seves dimensions. Prendre jurament d'algú: demanar-li i obtenir que juri alguna cosa. Anà a Tirant molt secretament e près grans juraments d'ell, Tirant, c. 268. Prendre declaració a algú: demanar que declari alguna cosa i anotar allò que declara. La Justícia... començà a prendre declaracions a tota persona que donava lloch a sospites, Penya Mos. iii, 134. Prendre el senyal (Ribera d'Ebre) o prendre es signe (Mall.): iniciar la temporada de munyir o de desmamar els anyells; es comença sempre en divendres, perquè diuen que així la llet no es pren i el formatge no treu floridura; a Mallorca també es diu prendre es signe per indicar el començament de les altres feines del camp, com sembrar, segar o batre; es refereix al costum antic de consultar els signes zodiacals per veure si eren favorables o desfavorables al resultat del treball que s'anava a començar. Prendre un càrrec, un treball, etc.: encarregar-se de fer una cosa. Ell és tengut de pagar a tots los mestres que ab ell obraran en aquella obra la qual ell haurà presa a scar, Consolat, c. 54. Que la dita comanda prenia ell volenters, Muntaner Cròn., c. 45. Jo no reebí ne prenguí lo regiment del senat de Roma, Genebreda Cons. 36.
|| 3. Començar a disposar d'una persona per servir-se'n, per usar-la, per tenir-la acostada. Lo bon hom e la bona dona prengueren per fill aquell infant, Llull Felix, pt. viii, c. 34. Plagués-vos, Sènyer, que'm prenguéssets per servidor, Llull Cont. 10, 24. Pus nostre pare no hauia pus fiyl sinó nós, que prenguéssem muyler estan ioue, Jaume I, Cròn. 18. Los dits cònsols prenguen de cascun offici aquell nombre de persones que'ls aparrà esser sufficient, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 248). Quant se deurà guardar la mesquina de dona com pren marit, Metge Somni iii. Qui pren muller verge, pren fust que'l castiga, Viudes donz. 90. Y en aduocat miçer Artès prengueren, Somni J. Joan 772. Los nauarresos prengueren-lo per rey, Tomic Hist. 46. Desitjaria que em tornàsseu prendre per pareller o per missatge, Penya Mos. iii, 184. Especialment: a) Prendre per, o com a: tenir algú o alguna cosa en concepte de tal o tal, considerar-lo tal o tal. Pren-me per descaminat, Metge Somni iii. Pendríeu per fina aquella vianda, Viudes donz. 40. Per sirena et pendríem de la mar, Canigó vii. Qualque atlota jove hi ha... ! que pren com a grossa ofensa | que li parlen de casar, Penya Poes. 25. Prendre algú per un altre: pensar-se que aquell és aquest. Prendre la A per la B: equivocar-se en el judici d'una cosa, creure's que és una cosa i esser un altra.
|| 4. Rebre, acceptar, admetre. Lo qual diner cullen et prenen ho cullir facen los majorals, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 25). Jutges prenien loguer e preu dels judicis que fahyen, Serra Gèn. 24. Si vidua hi volrà entrar, que la prenguen, doc. a. 1392 (Col. Bof. xli, 21). Vull que de mi prengues en do un toro, Alegre Transf. 18. Que un pobre no vulga prendre | les riqueses que li donen, Penya Poes. 180. Prendre algú a mercè: perdonar-lo, sobretot de la pena capital. Uberts per a pendre'ns a tots a mercè, Passi cobles 119. Tots los feya degollar, que no prenia negú a mercè, Tirant, c. 292.
|| 5. Absorbir; aplicar-se (una acció provinent de fora, per alimentar-se, medicar-se, modificar-se en algun sentit). Prendre cafè: beure'n. Prendre una injecció: aplicar-se una injecció. Prendre un bany: banyar-se. Prendre el sol: estar exposat als raigs del sol. Prendre la pluja: mullar-se sota la pluja. Prendre prim: menjar escassament. Megera vedà als dessús dits, ab gran rigor, prendre de la dita vianda, Metge Somni iii. Dia y nit de Sant Johan | prenga 'l ros en vostres braços, Cons. casat 117. De cap a cap d'any prenen banys de peus, Ignor. 6. Y prendria, en sortir l'auba, | un cafè ab llet ben gustós, Penya Poes. 302. Vosaltres aneu's-en a prendre el sol, Vilanova Obres, xi, 125. Per casualidat ella prenia la fresca, Maura Aygof. 11. Tuf d'èter de la darrera medecina que la malalta havia pres, Víct. Cat., Ombr. 13.
|| 6. Contreure, començar a tenir. Prendre color (la fruita, el sembrat, etc): començar a tenir el color que ha de tenir en la maduresa. Prendre cos: créixer, augmentar de volum. Prendre naixement, principi, origen, de tal o tal cosa: començar a existir per tal o tal cosa. Tot ço qui ha començament coué que prena començament de alcuna cosa, Llull Gentil 18. Lo Fill de Déu pres carn humana, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 162). Han pres divers naximent les malalties e pendran d'aquí avant, Metge Somni iv. Lo diable qui hauia presa forma d'hom, Eximplis, i, 193. Els canonets de canya hi prenien l'aspecte de beines, Ruyra Parada 34. Sa xeixa pren un blau lo més hermós, posa canya, treu espiga, Alcover Rond. i, 211. Se vigoritza, prenent quasi la força de la realitat, Ruyra Parada 83.
|| 7. Iniciar (una acció), començar a executar-la. «Prendre la volada», «Prendre carrera», «Prendre envestida», «Prendre el trot». Si senyor de nau pren altre viatge, Consolat, c. 150. Pus ell que en aquesta part lo rahonament près, algunas ne anomenà, Corbatxo 27. Havent ja ab voler de la Reyna presa una dança Emília, Decam. i. De les Hores... que prenen el vol y se'n van, Picó Engl. 46. Estic a punt de prendre es tremolor, Alcover Cont. 11.
|| 8. intr. Moure's cap a un lloc o en una determinada direcció. La processó... prenent per lo dit carrer, travessà per lo carrer del Alberch d'en Andreu, doc. a. 1390 (Ardits, i, 3). Si preniu a la dreta, trobau sa plassa des toros, Roq. 45. Alerta la gúmera | que vos pren per davall un corró, Penya Poes. 42.
III. refl.
|| 1. Posar-se a fer una cosa; iniciar una acció. a) Amb complement verbal en infinitiu. D'aquesta paraula preseren-se a riure l'apostoli e'ls cardenals, Jaume I, Cròn. 168. Sanct Andreu se pres a córrer e atès Jesu Christ, Pere Pasqual, Obres, i, 72. Lo gall se pres a cantar, ibid. 118. Tantost prenguem-nos a menjar, Pere IV, Cròn. 146. Havents pietat de mi, se preseren a plorar, Metge Somni ii. Mija hora ans del sol post, prengueren-se a ballar, Tirant, c. 207.—b) Amb complement nominal, introduint per la preposició a el nom de l'objecte que serveix per a executar l'acció. Que negú no's presés a armes menys de manament de nós, e si tant era que s'i prenia, que no's partís de nós menys de licència nostra, Jaume I, Cròn. 415. Aquells qui les sentiren van-se pendre a rems, que més se fiaven e'ls rems que en Déus ne en les armes, Muntaner Cròn., c. 82.
|| 2. ant. Enfrontar-se amb algú per lluitar. Era hun mestre en theologia, gran sophista, que a tot hom que ab ell se prenie, concloïa, Sermo Septem art. No volria pas que tu't presesas ab él de batale, Graal 102. Tot hom li feya loch e degú no's gosaua pendre ab ell, Curial, i, 31.
IV. intr. (i ant. també refl.).
|| 1. Arrelar, adquirir força vital (una planta, un empelt). Que perer ne codonyer se pusquen pendre en oliver ni en datiler, Llull Cont. 171, 13. En ço que'ns havets fet saber del fet dels arbres com han pres, que n'havem haüt plaer gran, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 529). Ont hi ha hagut sempre erba, el planter de bosc no hi pren, Massó Croq. 13.
|| 2. Concebre, fer-se prenys (en el llenguatge dels pastors i pagesos, or., occ.). «La cabra no ha pres».
|| 3. Propagar-se (un mal, un costum, una conversa). Es secaren casi totas las llimoneras... Al principi parexia poca cosa, però prengué tant lo sech..., tot sta cremat, doc. a. 1726 (Hist. Sóller, i, 152).«Li sortiren unes bues que li prengueren per tot el cos». «La ferida m'ha pres malament». Entre cert element masculí el tema anticlerical prenia una mica, Sagarra Vida, i. 227.
|| 4. Encendre's i propagar-se el foc; inflamar-se una cosa. E si foch se prenia en lur cambra, no n'exirien tro que sien bé reparades, Metge Somni iii. Prestament se près foch en la nau, Tirant, c. 92. Però sa llenya havia pres, Roq. 8. Un lluquet encenen..., ja prenen les boves, els verduchs y els rams, Penya Poes. 231.
|| 5. a) Rebre bé el vent una vela (Empordà). «Timó a la banda, que comencem a pendre!»: es diu quan el vent comença a inflar la vela.—b) Rebre bé el vent un estel o miloca (Mall.). «Ara pren!»: diuen els al·lots quan l'estel se'n puja sense dificultat perquè rep bé l'acció del vent.
V. refl. Contagiar-se, transmetre's una malaltia; passar d'un subjecte als altres. Y seria útil, car lo lur mal se pren, que fossen separats de la cosa pública, Peccador remut, 32 vo. «Això és un mal que se pren»: es diu referint-se a una qualitat bona o dolenta que comença en una persona i es propaga o apareix després en les altres. Con jo veuré los hòmens peccadors desconexents qui estaran en tristor e en ira, prec-vos que'm guardets e'm salvets que de lur tristor ne ira ni desconexensa no's prena a mi, Llull Cont. 3, 26. a) En què es pren?: (ant.) d'on ve? en què pren origen? Lo voler demanà a les dues vertuts d'on venia ni en què 's prenia que ella podia més amar que la ànima membrar ni entendre, Llull Cont. 328, 19. Per mercè vos prech que'm digats d'on ve ni en què 's pren que axí me son girada de bon estament en maluat estament, Llull Felix, pt. i, c. 7.
VI. tr. Solidificar, espessir un líquid per refredament o per una acció química; cast. cuajar, coagular. «La llet s'ha pres». Si era massa calent, faria pendre lo formatge, Robert Coch 14. Sia tot cuyt fins que la gota se comens a pendre, Cauliach Coll., ll. vii, d. 1a, c. 5. I en conca d'esmaragda lo líquid verge al pendre's, Atlàntida i. a) per ext., Pendre's la veu: encadarnar-se, quedar afònic (Tortosa, Val.).
    Loc.
—a) Fer-se prendre: rebaixar-se molt. S'usa sobretot en exclamacions iroses com: «Fe't prendre!», «Et vols fer prendre!», per enviar algú a mal viatge (Mall.). ¿Què en voleu, d'aquestes? | —Vint-i-quatre sous, | —¿Vos voleu fer prendre? No en valen denou!, Penya Poes. 108.—b) Esser més lladre que el prendre: esser molt lladre.
    Refr.
—a) «Qui dóna i pren, el dimoni l'estreny» (Men.); «Qui pren i dóna, el dimoni l'encona» (Mall.): es diu per recriminar els qui s'apoderen d'una cosa que havia estat seva i havien donat o regalat.—b) «Qui pren, el seu cos ven»: significa que el qui accepta dons o atencions d'algú, queda obligat amb ell, i perd en certa manera la seva llibertat.—c) «Més val un pren, que dos te daré: »vol dir que és preferible rebre una cosa a tenir-ne només la promesa.
    Fon.:
pɾέndɾə (or., en la pronúncia literària). En la pronúncia corrent, la forma prendre no és viva enlloc; segons els diferents dialectes, s'usen les formes pendre, prende, penre o prenre: pέndɾə (or., Maó); péndɾe (occ., val.); pə́ndɾə (Artà, Sineu, Palma, Ciutadella, Eiv.); pɾénde (Vinaròs, Al.); pɾə́ndə (mall.); pɾénda (Alg.); pέnrə (pir-or., Bagà, Centelles); pέnre (Berga, Solsona); pénre (Alós, Isavarri, Esterri, Boí, Llavorsí, Vilaller, Torre de C., Bonansa, Pont de S., Pobla de S.); pɾέnrə (Perpinyà, Ceret, Arles).
    Conjug.:
segons els paradigmes adjunts (pàgs. 841-845).
taula 
Les formes normals en el català literari modern són;—Pres. d'indicatiu: prenc, prens, pren, prenem o prenim, preneu o preniu, prenen;—Pretèrit imperfet d'indicatiu: prenia, prenies, prenia, preníem, preníeu, prenien;—Perfet simple: prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren;—Futur: prendré, prendràs, prendrà, prendrem, prendreu, prendran;—Condicional: prendria, prendries, prendria, prendríem, prendríeu, prendrien;—Pres. de subjuntiu: prenga o prengui, prengues o prenguis, prenga o prengui, prenguem, prengueu, prenguen o prenguin;—Pret. de subjuntiu: prengués, prenguessis, prengués, prenguéssim, prenguéssiu, prenguessin; prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren;—Imperatiu: pren, preneu o preniu;—Gerundi: prenent o prenint;—Part. passat: pres.
    Etim.:
del llatí prehendĕre, mat. sign. I, II.

2. PRENDRE v., forma incorrecta, vulgarisme,
per aprendre. Que no prenguen nostres amichs de fer coses sutzes o mal stants, Scachs 67. Los minyons que van a pendrer de llegir, Ordin. Univ. 1629, fol 105.