Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. present
veure  2. present
veure  3. present
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PRESENT adj.: cast. presente.
|| 1. Que es troba en el lloc o a la vista d'una persona, d'una cosa, d'un esdeveniment. L'ome sensualment s'engana com la poma pudrida de la una part a ell absent, e per la part senser a ell present diu que la poma és bella, Llull Cont. 317, 24. E sia present cel qui vol acusar, car nul hom, si present no és, no pot acusar ni esser acusat, Usatges 101. Qui és present veu més que l'absent, Jahuda Dits, c. 67. Els presents: les persones que estan en el lloc o a la vista de la persona o cosa de què es parla. Relats d'entroncaments de famílies relacionades o conegudes dels presents, Pons Com an. 162. De cos present: un cadàver encara no enterrat; fig., una persona en mala situació davant els altres, en estat de gran desprestigi. En Nadaletxo se posa ell metex de cos present, anant a retreure un des càstics merescudíssims que es seus superiors li varen haver d'imposar, Aurora 262. Estar de present: (vulg.) estar present. «Jo em creia que en festejar | ja no tenien talent, | i ara veig que és diferent: | que en estar-mos de present | no fas sinó badaiar» (cançó pop. Mall.). a) Aplicat a escrits, parlaments, llibres, etc., indica aquell mateix en què figura la frase, aquell que s'està escrivint, llegint o pronunciant; equival a un adjectiu demostratiu: el present llibre equival a ‘aquest llibre’; la present (carta) significa ‘aquesta carta’. Axí com largament se conté en lo procés del present libre, Pere IV, Cròn. En los presents capítols, doc. a. 1392 (Col. Bof. xli, 20). Per les presents vos fem saber que... hauem ordenat de tenir sembleya, doc. a. 1377 (Miret Templers 409). La present serà per auisar lo com li tinch ja scrit, doc. a. 1533 (BSAL, x, 41).—b) Aplicat a llocs o objectes, indica els que estan en el mateix lloc on està la persona que parla. La present ciutat equival a ‘aquesta ciutat’. La nau és arribada la nit de sincogesma en lo present port, doc. a. 1506 (BSAL, x, 304). Són los nombres més baxos que vénen al present Principat, Tar. preus 68.—c) fig. Aplicat a operacions mentals o a sentiments, indica que l'esperit en té consciència o record. Tenir present una cosa: recordar-se'n o tenir-hi esment. Tenint present continuament la sua partida, Paris e Viana 25. Té ben presents els trenta-sis dies de mar, Massó Croq. 9. Fer present una cosa a algú: manifestar-l'hi o fer-l'hi recordar. Li faré presents els vostros desitjos, Penya Mos. iii, 25. Fent-li present aquell secret desig, Víct. Cat., Ombr. 16. No esser present una cosa a algú: no recordar-l'hi (Alaró, St. Joan de S.). «Això que em dius, no m'és present»: d'això que em dius, no me'n recordo. Fer present d'una cosa a algú: (ant.) expressar-l'hi, exposar-l'hi amb paraules. No tardà Tirant en fer-li present de tal resposta, Tirant, c. 269.
|| 2. Que existeix en el moment en què som. D'aquest dia present tro a pentacosta, doc. a. 1244 (Pujol Docs. 18). En la C ha temps present e pretèrit e esdevenidor, Llull Cont. 343, 11. No podem scapar de aquesta pena present, Eximplis, i, 137. Aquest dia pessà de la present, vida en P. Pau Çaguda, Ardits, iii, 6 (a. 1479). a) m. Temps present. Al present, De present, A present (ant.), o En present (ant.), o Per los presents (dial. mall.): actualment, en el temps actual; cast. al presente. Moltes altres coses les quals de present no'm cur de recitar, Valter Gris. 15 vo. Dexant al present les altres disputes, Proc. Olives 1001. No és cars, a present, de parlar de tals afers, Tirant, c. 219. Com en present desobre mi pareix, Ausiàs March lxxvii. De modo que mos trobam, per los presents, devés mitjan lloch, Roq. 33. Jo fins als presents no més passava gust de mirar ma mare, Alcover Cont. 19. De present: (ant.) tot seguit, immediatament, a l'instant; ara mateix. Es cert que nós havem liurat a vós de present XX libras barceloneses, doc. a. 1315 (Capmany Mem. ii, 73). Adés de present responem cumplidament a nostre avonclo, Muntaner Cròn., c. 80. Una dona que vol o entén de present entrar en aquella orde, doc. a. 1385 (Miret Templers 590). Nos lus scrivim de present per nostres letres privades, doc. a. 1404 (An. S. Tarr., xiv, 154). La Guelfa... de present se mès en camí e se n'anà a Monferrat, Curial, i, 2.—b) m., gram. Temps verbal que denota que l'acció es fa en el temps actual o es farà en un temps subordinat a una acció actual. Present d'indicatiu; Present de subjuntiu; Infinitiu present; etc.
    Fon.:
pɾəzén (or., eiv.); pɾezén (occ., Cast.); pɾesént (Val.); pɾezént (Al.); pɾəzént (mall., men.).
    Etim.:
pres del llatí praesĕnte, mat. sign.

2. PRESENT m.
|| 1. Allò que es regala o s'ofereix en do; cast. presente, regalo. E port aquest present que veets al jutge e als avocats, Llull Blanq. 46, 4. Eren-nos fets molts presents de confits e brandons, Pere IV, Cròn. 103. Vostra letra havem rebuda ab lo present de les figues, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 524). Li fan present de llurs perfums, Verdaguer Flors Mar. 5. I als seus ne fa ofrenes per nuvial present, Alcover Poem. Bíbl. 37. Especialment: a) Plat de carn, embotits i altres productes frescs del porc, que s'envia el dia després de les matançes, com a obsequi, a les cases dels parents i amics de la família que ha mort el porc. Y el presén d'uns a la matança del porc, may faltave en casa dels altres, Guinot Capolls 15.—b) Obsequi que sol fer la mestressa de la casa al vaquer quan una vaca ha vedellat; si el nadó és un vedell, el present és una cabeça d'alls, i si és vedella, un parell d'ous (Amades Past. 194).
|| 2. iròn. Cosa menyspreable (Bal.). Un munt de fems, un producte excrementici, un vestit vellot, etc., són qualificats de presents. «Vaja quin present!»Hey havia demunt s'acera vàrios presents que avisaven primer es nas que sa vista, Roq. 12.
    Etim.:
pres del llatí praesente, mat. sign.

3. PRESENT adj.:
V. prasent.