Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pressa
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRESSA f.
|| 1. Conjunt de gent que acudeix ràpidament a un lloc o que es mou desordenadament; cast. priesa, presura, apretura. Haver-hi pressa: anar molta gent a un lloc. Tenir pressa: tenir molts de visitants o demanadors. «¿Què has de fer de posar ram, | si tens sa bóta qui vessa? | N'ets petita i ja tens pressa! | Què faràs en esser gran!» (cançó pop. Men.). Molts hòmens venien pledejar a la cort... Tan gran fo la pressa als deu jutges e als vint avocats, que no pudien abastar a tots los plets, Llull Blanq. 91, 7. Vaérets pressa de besar peus e mans, Muntaner Cròn. La pressa de la gent era tanta, que no's podien bé combatre, Tirant, c. 142. Ab gran treball e affayn per la pressa del gran poble que y era, Eximplis, ii, 144. Pressa o stretura de gent: pressura, pressa, Esteve Eleg. Hi ha pressa per entrar en aquest lloch, Lacavalleria Gazoph. Quant ja ha passat la pressa del portal, Penya Mos. iii, 225. Especialment: a) ant. Multitud de combatents mesclats en la batalla. E llavors com lo senyor Rey fo tornat en la pressa, vaérets ferir e donar, Muntaner Cròn., c. 134. Galeàs... mès la mà a l'espase... e se'n va là hon viu le mayor prece [sic] e si comensà ebatre cavals e cavelés, Graal 147.
|| 2. ant. Situació perillosa; estat del qui es troba estret per dificultats; cast. aprieto, angustia, estrechez. De tots los amichs, no sols, en tal pressa, | desert vos trobàs, mas trahit d'amich, Passi cobles 139. Ajuda'm, Déu, puys me veus en tal pressa, Ausiàs March cv. Lo dit hermità no sabé què's respongués; e veent-se en pressa de respondre, humilià's a la Verge Maria, Eximplis, i, 262. Demanà en quin temps fóra major pressa y dificultat als hòmens, Isop Faules 11.
|| 3. Ànsia de fer una cosa ràpidament; acció ràpida; cast. prisa. Tanta era la pressa de apleguar als moros, que molts cahien en la mar, Tirant, c. 99. En temps de pressa, | si fall endressa | de capellà, | tot cristià | hi pot suplir, Spill 14845. Per soplujar-s'hi munten amb pressa una cabanya, Atlàntida vi. Donar pressa: instar algú perquè actuï ràpidament. E si'm voleu dir que'l camp s'escaliua | per dar-li gran pressa en lo conrrear, Proc. Olives 1162. Donar-se pressa: obrar ràpidament. Va ser com a pa beneyt de sa pressa que se donaren per lletgir-lo, Aguiló Rond. de R. 6. Si vos donau pressa, encara hey sereu a temps, Roq. 11. Tenir o Portar o Dur pressa: sentir la necessitat d'obrar o de fer obrar ràpidament. Dus pressa ferm...—Oh, no! No fris cap mica!, Galmés Flor 24. Dóna'm lo que tingues a mà, perquè porto pressa, Víct. Cat., Ombr. 67. Fer pressa a una cosa: procurar activament d'obtenir-la (Mall., Men.). «El meló m'agrada, però a la síndria no hi faig cap pressa». Córrer pressa: esser urgent. No corre molta pressa, Ignor. 9. De pressa (escrit també depressa): ràpidament. E veu que tots los moros se n'anauen de pressa la via de la mar, Tirant, c. 92. Ah, que de pressa ha passat el bon temps!, Ruyra Parada 11. Tot de pressa, o A tota pressa, o A gran pressa: molt ràpidament, tan aviat com és possible. A tota pressa a la porta acudí, Ruiz Poes. 66. Dels braços de sa esposa | desfà's a tota pressa, Collell Flor. 74. Venia a gran pressa, Graal 95. Més que de pressa: amb gran pressa (mall.). El temporal s'acostava més que de pressa, Penya Mos. iii, 126. a) S'usa sovint en plural. «No em doneu tantes presses!»«No em vinguis amb presses!»Per què tantes presses, mestre tabalot?; Ruyra Parada 49. L'Amor no li dóna presses, Salvà Poes. 65.
    Loc.

De pressa, que s'olla vessa!: es diu familiarment per incitar algú a obrar ràpidament (Mall.).
    Refr.
—a) «Molta pressa i poca endreça»: es diu referint-se als qui, per anar massa de pressa, deixen les coses a mig fer.—b) «Qui va de pressa, poc a llum li surt»: té un significat semblant a l'anterior.
    Fon.:
pɾésə (or., bal.); pɾésɛ (Ll.); pɾésa (Andorra, Calasseit, Tortosa, País Valencià).
    Etim.:
del llatí prĕssa, ‘pitjada, estreta’.