DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRESUMPCIÓ f.
Acte i efecte de presumir; cast. presunción.
|| 1. Acció de presumir, de creure per algun indici. Volia esser apostoli segons que ells conexien per alcunes presumpcions, Llull Blanq. 78. Si lo creador ret la carta de son deute al deutor, presumpció és que li sia absolt lo deute, Cost. Tort. II, iv, 13. Que hagen del dit metge presumpció que lo consell és bo, Scachs 81. Bona presumpció: (ant.) bon concepte, bona reputació. Són algunes odors qui... no donen bona presumpció a aquell qui les porta, Eximenis Dones 179. (Aguiló Dicc.).
|| 2. ant. Audàcia, atreviment. Per aquesta gran presumpció e deslealtat mereixqué Adam perdre la casa pròpia e tota sa heretat, Villena Vita Chr., c. 7. Magnanimitat és lo mig entre pusillanimitat e presumpció, ço és, moderant pusillanimitats e temperant presumpcions, Egidi Romà, ll. i, pt. 2a, c. 22.
|| 3. Acció i efecte de presumir massa de si mateix; vanitat, valoració exagerada del mèrit propi. Presumpció han més que Nembrot. Elles creuen que totes coses los estiguen bé, e que sien dignes de subirana reverència e honor, Metge Somni iii.
    Fon.: pɾəzunsió (Barc., Palma); pɾesunsió (Val.).
    Var. ort. ant.: presumptio (Carbonell Dansa Mort); presumció (Scip. e An. 39); presunció (Metge Font. 93; Rosselló Many. 188).
    Etim.: pres del llatí praesumptiōne, mat. sign.