Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pretendre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRETENDRE v.
|| 1. tr. o intr. Perseguir la consecució d'una cosa; procurar obtenir-la o que es realitzi; cast. pretender. Que del salari de LIIII lliures que pretén en Barthomeu Barenys portar per salari... fossen tornades a XXX lliures, doc. a. 1393 (Ardits, i, 37). No volien... anar sots aquell, ans pretenian que devien anar sots lo penó dels honrats ciutadans, doc. a. 1425 (ibid. 241). Si tant he treballat en hauer lo que he pretès e desijat, Vent. Pel. 29. Mestre Felip pretengué una vesta de la Sanch, Roq. 34. Que si aspirava a un escut..., que potser pretenia un títol, Pons Com an. 157. Especialment: a) Aspirar a casar-se amb tal o tal persona. Los hòmens més principals pretenen a aquesta donzella per muller, Lacavalleria Gazoph. Na Francisqueta estava indecisa sobre quin havia de triar de tres jovensans que la pretenien, Roq. 13.
|| 2. tr. Voler que una cosa sigui reconeguda com a certa; cast. pretender. Tots los qui pretenen haver portadas monicions en lo camp reyal, doc. a. 1532 (Hist. Sóller, i, 544). Jo pretench tenir dret a la meytat de aqueixa heretat, Lacavalleria Gazoph. No pretenim que ses criades hagin d'estar esclaves, Ignor. 52. Especialment: a) jurispr. Al·legar, fer constar una cosa demanant que sigui reconeguda com a vera. Perque ignorància... no pusque esser pretesa ni allegada, doc. a. 1512 (BSAL, xxii, 240). Perque no puguen pretendrer ignorància, Ordin. Univ. 1638, f. 81. Quant se pretendrà del Consolat contrafacció de capítols, Pragm. Aud. Mall. 19.
|| 3. intr. Presumir; creure estar en possessió de qualitats o mèrits i fer-ne ostentació; cast. presumir. Y pretens y parles fort, Ignor. 10. Ensellen per riure an es que pretenen de vius, Ignor. 12. Una senyora que pretenia de lletruda, Roq. 27.
    Var. form.:
pretenir (doc. a. 1813, ap. Hist. Sóller, ii, 1016).
    Loc.

Pretenir de cames primes: esser presumptuós, creure's posseir determinades qualitats o mèrits (Mall., Men.).
    Fon.:
pɾəténdɾə, pɾətəní (or., bal.); pɾeténdɾe (occ., val.).
    Conjug.:
la conjugació correcta de pretendre segueix el model de atendre. Com que moltes formes verbals de pretendre, descomptat el prefix pre-, coincideixen exactament amb les del verb tenir, el vulgus ha interpretat que es tractava d'un compost de tenir, i per això es varen originar les formes d'infinitiu pretenir i de participi pretingut, que són les que predominen en el llenguatge vulgar en català oriental i baleàric. Les correctes són pretendre com a infinitiu i pretès com a participi.
    Etim.:
pres del llatí praetĕndĕre, mat. sign. || 1.