Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  primer
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRIMER, -ERA adj. i adv.
I. adj.: cast. primero.
|| 1. Que en una sèrie precedeix tots els altres. El primer d'any: el dia de Cap d'any. El primer de desembre: el dia en què comença el mes de desembre. El primer oscurant: lapse de temps que transcorre entre la posta del sol i la fosca de la nit (Ribagorça). La primera nit: la nit en què es comença un estat, un treball, una actuació determinada; especialment, la nit en què es comença la vida matrimonial. A la primera nit: a les primeres hores de la nit, al prim son. Primera pedra: pedra que es col·loca solemnement per iniciar la construcció d'un edifici o d'un monument. Primer pis: el que es troba immediatament damunt el sostre de la planta baixa (si no hi ha entresol). Primera mà, o primera passada: la passada de pintura, de tint o d'altra cosa que es dóna abans de totes les altres. De primera mà: directament del lloc o principi originari. A primers de juny: en els dies en què comença el mes de juny. Missa primera: missa matinal que precedeix totes les altres. Primera missa: missa nova, la primera que un sacerdot nou celebra. Primer nat: primogènit. No la troba a la primera vegada, Hom. Org. 4. Tro a Pentacosta primera que ue, doc. a. 1244 (Pujol Docs. 18). A sent Michel de setembre primer qui ue, ibid. Lo primer dia de giner, doc. a. 1270 (Capmany Mem. ii, 36). Per lo deffayliment dels nostres primers pares, Llull Gentil 93. Deu-se pagar aquel qui primer et millor dret aurà, Cost. Tort. I, iii, 15. Axí com és la millor fruyta la primera, Jahuda Dits, c. 45. Sabé com lo primer nat de sos fills era mort en una batalla, Eximplis, i, 185. Fonch posada la primera pedra per a edificar una obra tan rara y sumptuosa, Canyelles Descr. 210. Les nines deixen la primera dansa, Canigó i. Fins al fons obscur de les causes primeres, Ruyra Parada 81. La frescor dels primers anys, Salvà Poes. 106. a) Anterior; que va precedir a un estat determinat. Fou determenat que fossen tornats a lur esser primer, doc. a. 1435 (Ardits, i, 328). Tornà la filla en la libertat primera, Paris e Viana 19.—b) Nombre primer o prim: el nombre que no té altre divisor que ell mateix i la unitat. Nombres primers o prims entre ells: els nombres que no tenen altre divisor comú que la unitat.
|| 2. Que en una sèrie o gradació és millor o de més dignitat que els altres. Ell és lo primer en ingeni y en ciència, Lacavalleria Gazoph. Perdríem una de les primeres estrelles, Pons Com an. 30. De primera: de primera classe, de la classe millor, d'allò més bé. Castes de bastons y de primera van estimades la gossa en sis lliures, Tar. preus 48. Esteu de primera, carets, Ruyra Parada 31.
|| 3. a) Que actua abans que els altres. E Nós ab lo dit pali entram primers, Pere IV, Cròn. 104. Que los dits tretze pobres mengen primés, e puys los dits confrares, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 167). La Princesa se posà al lit primera, Tirant, c. 430. Aquells a la stola arriben primers, Proc. Olives 320.—b) ant. Que va davant; posat envers la part anterior. Amenà les tres galees ab la popa primera e les senyeres tirant, Muntaner Cròn., c. 82. Tots los àngels del cel devallaren per acompanyar son senyor, e ells anaven primers cantant, Sermons SVF, i, 36. Los jutges devallaren al camp e feren pendre al cavaller, e ab les spatles primeres lo feren portar fins a la porta de la liça, Tirant, c. 76. E no'm lexava, ans me anava primera, Febrer Inf. i, 34. Jo iré allí primera y'l pendré per marit, Isop Faules 8.
II. adv.
|| 1. Abans; cast. antes, primero. E vós yrets-vos-en primer ab les galees al dit port de Tunis, Muntaner Cròn., c. 30. Los quals yo vehia disceptar qui parlaria primer, Metge Somni iii. Tirant se fon mès primer que tots los altres, Tirant, c. 39. Donen gran fum primer que no encenguen lum, Somni J. Joan 1596 Si com lo jorn va primer que la nit, Ausiàs March xci. Lo dit Martí dix que no volien anar-hi si no'ls pagauen primer, doc. a. 1460 (BSAL, viii, 109). Negú no les pot vestir si primer no és despullat de tot peccat, Villena Vita Chr., c. 210. Si jo em morís primer que vós, Penya Mos. iii, 13. Primer hem de donar la vida que sortir ni una hora de tant deliciosos pasturatges, Verdaguer Exc. 11. Malvinatge els que t'han estimat primer que jo, Vilanova Obres, xi, 71. La fesomia era materialment distinta de com m'havia semblat primer, Lleonart Cov. 136.
|| 2. De primer: abans, primerament. Ara uolen lo pleyt e de primer no'l uolien, Jaume I, Cròn. 80. Pensat quantes ànimes stauen en lo lim de infern... que de primer no n'i hauie muntada deguna alt al cel, Sermons SVF, i, 36. Que portin lliteres, de primer; los hi vull enviar ajaguts, Vilanova Obres, xi, 211.
|| 3. En primer: antigament (Men.). Y en primer tot es mal se feya a les fosques, Benejam Ciutad. iii.
    Loc.
—a) Del primer al darrer: tots sense excepció.—b) Per primera o En primer lloc: primerament.—c) A primera vista: mirant una cosa per primera vegada.—d) A les primeres de canvi: de tot d'una, al primer moment. La pasta tova d'aquesta impressionant obrassa se m'ennuegà a les primeres de canvi i no poguí continuar, Pla Pagesos 63.
    Refr.
—a) «La primera flor s'emporta l'olor»: significa que la primera dona sol esser la més estimada.—b) «La primera, pastora; la segona, senyora»: vol dir que la segona muller del qui s'ha casat dues vegades sol esser més obsequiada que la primera.—c) «Qui primer va al molí, primer mol»; «Qui primer hi és, primer mol»; «Qui primer neix, primer peix»: significa que el qui arriba primer a un lloc, a una feina, etc., té avantatge damunt els altres.—d) «Es primer, tot ho té, si ses rates no l'hi pillen; i si l'hi pillen, res té» (Binissalem).
    Fon.:
pɾimé (pir-or., or., occ., bal.); pɾimέ (Sort, Esterri); pɾiméɾ (val.).
    Etim.:
del llatí primarĭu, mat. sign. I.