Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  prior
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRIOR m.
Superior d'una comunitat religiosa, especialment d'un convent; per ext., eclesiàstic que regeix un establiment de beneficència; cast. prior. El prior e tot lo capítol d'aquel log, doc. a. 1244 (Pujol Docs. 18). Un clergue qui era prior de la sgleya d'aquella vila, Llull Felix, pt. v, c. 2. No pusquen esser feytes sens consell del prior de Sent Agustí, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 26). Lo prior e tot lo convent han sobiran goig e plaer, doc. a. 1395 (Rubió Docs. cult. ii, 345). Nostre prior | trobà'l un dia ab son amor, Canigó ix. Prior d'una confraria: el majordom o obrer major. Lo capellà... visita totes les cases del poble..., entretant cerca prior pel dia de la festa, Serra Calend. folkl. 93.
Prior: llin. existent a Àger, Val., Mall.
    Fon.:
pɾió (or., occ., bal.); pɾióɾ (val.).
    Etim.:
pres del llatí priōre, ‘primer’.