Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  privat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRIVAT, -ADA adj. i subst. m. i f.: cast. privado.
|| 1. Mancat, desposseït; que no té (tal o tal cosa). Totes les coses simples y sens composició, axí com Déu y àngel y semblants, són immortals, car són privades de contrarietat, Metge Somni i. La cendra és blanca per quant és privada de tota humiditat ayguosa, Albert G., Ques. 5.
|| 2. No públic; pertanyent o relatiu a una persona particular, no en la seva condició pública. Si l'abadessa ni nulla dona del monestir havia mester nulla cosa privada, Llull Blanq. 25, 3. Priuilegis són ligs de priuats, axí com ligs priuades ne en loch priuat són portades, Usatges 129. Profit públic val més que privat, Commem. 187. Escriptures... privades són dites aqueles que cascú escriu a prou de si e contra si, Cost. Tort. II, i, 1. Los dits exàmens axí públics com privats y secrets, Ordin. Univ. 1596, fol 69. Aquesta aliansa és un contracte privat, Aurora 228. Dret privat: dret civil (per oposició a Dret públic). Persona privada: la persona particular, mancada de condició pública. Sien punits axí com persona privada, doc. a. 1393 (Col. Bof. viii, 442).En privat: sense manifestació pública. Puga en públic ni en privat en alguna manera professar theologia, Ordin. Univ. 1596, fol 50. Missa privada: missa baixa, no solemne. Dixeren ses misses privades, Desclot Cròn., c. 168.
|| 3. Familiar; que té tracte amistós i íntim amb algú. Diré, Sènyer, a tots los meus privats e veïns e amics que tuit m'ajuden a contemplar en vós, Llull Cont. 19, 26. Lo cardenal havia privades beguines e bones dones, Llull Blanq. 81, 12. Jesuchrist uolch esser encarnat en pobre fembra... e uolch esser priuat de pochs hòmens e de pobres, Llull Felix, pt. i, c. 8. Don Pasqual Monyos, qui era molt priuat de nostre pare, Jaume I, Cròn. 25. Diu lo saui que'l Rey no sia massa leuger ni priuat ab sos richs hòmens, Jahuda Dits, c. 2. Lo leó... anà ves él, e gità's an tera e posà-li lo cab de sobre sa falda, axí con si fos la pus privada bístia del món, Graal 70. Decep tu e els altres qui no la conexen ne la han molt privada, Metge Somni iii. Especialment: a) Persona que té molta familiaritat i especial preferència en l'amistat i confiança d'un príncep o altre personatge. Cascuns dels richs hòmens punyauen que fossen nostres priuats, que ço que nós faríem, que ho féssem a conseyl d'éls, Jaume I, Cròn. 20. Lo qual era son privat de aytals coses, Desclot Cròn., c. 4. Qui és privat de Rey és axí com aquell qui caualca el leó, que la gent n'ha reguart, e ell major, Jahuda Dits, c. 2. Partiren correus a totes les satrapies, amb còpies del ban i instruccions del privat per als governadors, Espriu Esther 40.
|| 4. ant. Del propi poble o país (per oposició a estrany). Farà cauaylers altres barons stranys e priuats, Llull Cavall. 5 vo. Tot l'any pusquen privatz e estranys correteyar, doc. a. 1295 (RLR, v, 84). Lo qui fa justícia verdadera axí al pobre com al rich, axí al estrany com al privat, Sermons SVF, i, 177.
|| 5. Baldat, paralitzat per la feridura (Tortosa, País Valencià). «El pare ha quedat privat d'un costat». «La velleta està privada».
Privat: nom propi d'home. a) Sant Privat de Bas: poblet situat en la comarca de la Garrotxa.—b) Llin. existent a St. Joan les A., Garriguella, Peratallada, Malgrat, Calella, etc.