Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  prohom
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROHOM o PROHOME (pl. prohoms, prohomes, prohòmens). m.
Home respectable, digne d'especial consideració; cast. prohombre. Axí com prohom deu fer, doc. segle XIII (Pujol Docs.). No fo qui ajustàs los prohòmens qui us feessen honrament al soterrar, Llull Cont. 90, 6. Dos frares prohomes dels pus prohoms, doc. a. 1330 (Miret Templers 549). Tantost lo prohom ab la barba llonga féu-li senyal, Metge Somni ii. La Senyora sposada ab lo sanct prohom Joseph, Villena Vita Chr., c. 10. Mes a Rama, on el prohom | reverenciat habita, els vells van, Alcover Poem. Bíbl. 43. Especialment: a) Home important, dirigent de la política d'una ciutat, d'un país, d'un partit. Quatre ciutats trameteren vuit prohòmens al rey, Llull Felix, pt. vii, c. 5. Per laor et per conseyl de prohòmens de la terra, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 298). Poden elegir dos dels prohòmens de la ciutat, Cost. Tort. I, i, 22. Llevat de l'escenari i dels primers rengles de butaques, que es destinaven als prohoms i a les representacions del partit, Caselles Mult.68.—b) pl. Les persones constituïdes en autoritat, principalment les del jutjat (Benassal).—c) Obrer o administrador d'una confraria (Mall.). Los prohòmens de la almoyna de Santa Lucia, doc. a. 1392 (Col. Bof. xli, 17). Diuen si aquell metge era prohom de dita confraria, Ignor. 20.—d) Can Prom: nom d'una possessió de Sóller (mall.).
    Fon.:
pɾoɔ́m (or., occ., val.); pɾoɔ̞́m, pɾɔ̞́m (mall.).
    Var. form.
ant.: prodom (pl. prodoms, prodomes): Consell dels prodomes, doc. a. 1352 (Miret Templers 418);—proshom (pl. proshòmens, proshomes, proshoms): En la discreció del masestre e dels proshoms, doc. segle XIII (Miret Templers 545);Dos proshòmens, doc. a. 1270 (Capmany Mem. ii, 35);D'altres proshomes de Perpenyà, doc. a. 1313 (RLR, xxix, 73);—prom: Lo prom e sa muller vengueren a la mort, Llull Felix, pt. viii, c. 34; Prhom segut, lo cap se cobre, Spill 5750; Tots los promes de Figerola, doc. segle XIII (Pujol Docs. 27);Lo comte hac consell ab los pròmens, Desclot Cròn., c. 71.
    Intens.:
prohomenet (Veus Josep, promanet bo, | tirat en cors de gipó, Canç. Nad. 93).
    Etim.:
del llatí tardà prode homĭne, ‘home bo, important’.