Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. promesa
veure  2. promesa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PROMESA f.
Acció i efecte de prometre; cast. promesa. Tench per bo... que vós... hajats testimoni de la promesa que vós volets que jo us faça, Llull Felix, pt. vii, c. 7. La promesa d'amor amb què ens lligàrem, Canigó i. Especialment: a) Quantitat en diners o en finques que el nuvi s'obliga a deixar a la muller, o viceversa (Griera Espos. 16).—b) Acció de prometre a Déu o a un sant alguna cosa (V. prometença). Promesa a Déu: Uotum, Nebrija Dict. Promesa feta a Déu Votum, Torra Dicc. Una devota persona ha fevàries promeses a la Sanch, Roq. 4. «Vaig prometre d'anar a Lluc | amb sa meva enamorada, | i ara la m'han casada; | promeses no hi han valgut» (cançó pop. Mall.).—c) Ex-vot, objecte presentat en compliment d'una prometença (val.). Tota altra mena de ex-votos i promeses, Bol. Dim. 11.
    Refr.

—«Moltes promeses i poques ateses»: es diu referint-se a persones que prometen molt però no compleixen les promeses.
    Var. ort.
ant.: promase (Graal 14).
    Fon.:
pɾumέzə (or., Maó); pɾomézɛ (Ll.); pɾoméza (Tortosa, Cast., Al.); pɾomésa (Val.); pɾomə́zə (mall.); pɾumə́zə (Ciutadella, Eiv.).
    Etim.:
forma femenina del part. pass. de prometre.

2. PROMESA adj. i subst. f.:
V. promès.