Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  prompte
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROMPTE, PROMPTA adj.
|| 1. Preparat, disposat; cast. presto, pronto. Car l'esperit és prompte la mort pendre, Ausiàs March cxii. Y està tostemps prompta a fer quant maneu, Viudes Donz. 214.
|| 2. Ràpid, que obra sense tardar; cast. rápido. No foren aquells homos tan llests a desitjar-les com En Juan va esser pronte a oferir-los-ho, Roq. 53. Tenir el geni o el caràcter prompte: irritar-se fàcilment i obrar per reaccions violentes. Vostè té un caràcter massa prompte per a disputar, Vilanova Obres, iv, 70.
|| 3. Ràpid, que es fa sense tardar; cast. rápido, pronto. Solemne strena | Dimas hagué, | per promptá fe | hach parays, Spill 12187. Plau a sa magestat se fassa prompta execució dels deutes, doc. a. 1585 (Col. Bof. viii, 497).
|| 4. m. Impuls ràpid i violent de l'ànim; irritació sobtada; cast. pronto. «Aquest és molt bona persona, però té un prompte bròfec». Ja el meu cor impacient se li humilia demanant-li disculpa d'aquell prompte, Oller Reny. 41.
|| 5. Prompte, adv. Aviat, prest, sense fer-se esperar; cast. pronto. «Has tornat molt prompte del teu viatge». Puix no és ja cavaller, que en sia prompte, Canigó i. Llum que s'apaga prompte, Verdaguer Exc. 71. Jo decidiré després de molta reflexió, y sereu cridats prompte, Vilanova Obres, xi, 250. Si ara és florida, prompte es marcirà, Colom Juven. 89. Tan prompte com: tot seguit que. Tan pronte com el cavaller descubrí la presa, Rosselló Many. 94.
    Loc.
—a) En prompte: (ant.) aviat, ràpidament. L'alcayt en prompte | apresonà, Spill 14182.—b) Al prompte o D'un prompte: de moment, de bell antuvi. En els bollos... l'aigua es posa bullint per lo que al promte no's poden pastar ab les mans, Martínez Folkl. i, 34. No rodolaren d'un prompte | fins al avench, Aguiló Fochs foll. 91.—c) De prompte: de sobte. De prompte puja a sa més alta nota, Canigó i.—d) Per de prompte: de moment, per començar. Per de prompte una gran creu | demunt la cova se veu, Penya Poes. 141.
    Refr.
—a) «Prompte i bé, es van barallar»: significa que les coses fetes de pressa no solen estar ben fetes (Tortosa).—b) «A l'any que ve, farem prompte»: ho diuen humorísticament referint-se a algú que arriba tard (Val.).
    Fon.:
pɾɔ́ntə (or.); pɾɔ́nte (Fraga); pɾónte (Val.); pɾóntə (Eiv.); pɾɔ̞́ntə (Mall., Men.).
    Var. form.
ant.: prompt (Vos explicaran el prompt et fort aiutori que avem procurat, doc. a. 1343, ap. Col. Bof. xxix, 87).
    Intens.
superl.: promptíssim (doc. a. 1492, ap. Capmany Mem. ii, 302).
    Etim.:
del llatí promptu, mat. sign. || || 1, 2, 3. L'ús adverbial del mot ( || 5) podria venir del llatí prompte, mat. sign., o esser una aplicació adverbial de l'adjectiu.