Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  promulgar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROMULGAR v. tr.: cast. promulgar.
|| 1. Publicar amb les formalitats degudes. Si ley, fur o constitucions promulgaríem en cort general, Ordin. Palat. 210. Y quant la sentència de mort promulgada..., Passi cobles 94.
|| 2. per ext., Fer que una cosa es divulgui, es faci coneguda de molts. «Els físics han promulgat una nova teoria».
    Fon.:
pɾumuɫɣá (Barc.); pɾomuɫɣáɾ (València); pɾomuɫʝá (Palma).
    Etim.:
del llatí promulgare, mat. sign.