Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pronom
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRONOM m.
Part de l'oració que designa una persona o cosa sense anomenar-la i que en la proposició fa l'ofici d'un nom; cast. pronombre. Pronom personal: el que designa la persona simplement per indicar si és la que parla, aquella a la qual es dirigeix la paraula o una altra de la qual es parla. Pronom possessiu: el que indica possessió o pertenència. Pronom demostratiu: el que designa una persona o cosa indicant si està més prop del qui parla, més prop d'aquell a qui es parla, o allunyada de tots dos. Pronom relatiu: el que representa i substitueix un mot enunciat abans (l'antecedent del relatiu). Pronom interrogatiu: el que serveix per a formular una interrogació sobre una persona o cosa. Pronoms indefinits: els que substitueixen o representen noms sense precisar llur identitat. Pronom reflexiu: el pronom personal que presenta com a complement directe o indirecte del verb la mateixa persona o cosa expressada pel subjecte.
    Fon.:
pɾunɔ́m (Barc.); pɾonɔ̞́m (Val., Palma).
    Etim.:
pres del llatí pronomen, mat. sign.