Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pronom
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRONOM m.
Part de l'oració que designa una persona o cosa sense anomenar-la i que en la proposició fa l'ofici d'un nom; cast. pronombre. Pronom personal: el que designa la persona simplement per indicar si és la que parla, aquella a la qual es dirigeix la paraula o una altra de la qual es parla. Pronom possessiu: el que indica possessió o pertenència. Pronom demostratiu: el que designa una persona o cosa indicant si està més prop del qui parla, més prop d'aquell a qui es parla, o allunyada de tots dos. Pronom relatiu: el que representa i substitueix un mot enunciat abans (l'antecedent del relatiu). Pronom interrogatiu: el que serveix per a formular una interrogació sobre una persona o cosa. Pronoms indefinits: els que substitueixen o representen noms sense precisar llur identitat. Pronom reflexiu: el pronom personal que presenta com a complement directe o indirecte del verb la mateixa persona o cosa expressada pel subjecte.
    Fon.:
pɾunɔ́m (Barc.); pɾonɔ̞́m (Val., Palma).
    Etim.:
pres del llatí pronomen, mat. sign.