Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  prop
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROP (sovint precedit de a, escrit a prop o aprop). adv., prep. i adj.: cast. cerca.
I. adv. i prep.
|| 1. A una poca distància, sia en l'espai, sia en el temps. a) absol. Nuyl hom no anaua denant entre nós e él, tan prop li anàuem nós, Jaume I, Cròn. 26. Nuyl hom... deu aver dilacions a albiri del jutge, segons que'ls avocats són luyn o prop, Cost. Tort. III, iv, 3. Tostemps pensant que la mort li és prop, Metge Somni ii. La pasqua era prop, Evang. Palau. Ya és prop lo temps meu, Gerson Passió, c. 2. Jo l'he sentida aprop, Verdaguer Idilis. I a raig a raig Alcides de més a prop sent ploure, Atlàntida vi. D'un hort d'allà prop, Penya Poes. 108. Seguint-la de ben aprop, Maura Aygof. 11. Sinó que la tenia més a prop que no em pensava, Ruyra Parada 19.—b) Amb complement unit sense preposició. Atendaren-se a huna legua prop la ost dels Serrayns, Desclot Cròn., c. 5. Fo al cap de sanct March que és prop Oristany, Pere IV, Cròn. 39. Y alguns prop lo foch del cas rahonant-se, Passi cobles 24. Iré tot sol deuers lo camp dels moros, e prop la tenda del Rey yo posaré les mangranes, Tirant, c. 10. Aquella carn qui està prop lo cor, Flos medic. 130. El presseguer vermell, que riu i brilla | prop la mar inquieta aquietadora, Maragall Enllà 7.—c) ant. Amb complement unit per la preposició a. Per ço que sies pus prop a la primera intenció, Llull Int. 353. Aquells hòmens on era major sauiesa... estauen pus prop al rey, Llull Felix, pt. iii, c. 1.—d) Amb complement introduït per la preposició de (que és la construcció normal i més freqüent). Prop d'una font ella s'agenollà, Llull Blanq. 1. So que pus prop és de foch, se crema abans, Jahuda Dits, c. 2. Som estats fort prop moltes vegades de dir-ho a tu, Curial, i, 10. Quant fon prop de hora nona, cridà Jesucrist a gran veu, Serra Gèn. 219. Unes grans muntanyes que eren prop d'aquell monestir, Eximplis. i, 14. Prop d'on Cadí amb lo Cadinell encaixa, Canigó iv. Es posa aprop de la barraca, Massó Croq. 20.—e) Amb complement possessiu (que substitueix un pronom personal introduït per la preposició de). Prop seu rumbeja una illa naixent ses verdes robes, Atlàntida v. Es va adonar de que el gos no era prop seu, Massó Croq. 79. Nosaltres aprofitàrem aquella ocasió per esquitllar-nos d'aprop seu, Ruyra Parada 28. El fa guaytà aprop seu amb ayre recelós, Carner Sonets 80. «Posa't a prop meu, que no et mullaràs» (Camp de Tarr.).
|| 2. Aproximadament; molt acostat (a una quantitat, al compliment d'un acte). «Fa prop d'un mes que sóc ací». «Hem fabricat prop de cinc-centes màquines». «Són prop de mig-dia». Quan nós haguem prop de menjat (=quan gairebé havíem acabat de menjar) leuaren-se paraules entre ells, Jaume I, Cròn. 47. Com serem prop d'anar a taula, Ordin. Palat. 12. Ells eren prop de venir a les mans, Lacavalleria Gazoph. Car són prop de buyts ja los meus çetrills, Proc. Olives 1396. Com sien prop de cuytes, doc. a. 1568 (BSAL, viii, 118). Ja eren prop de les vuit, Pons Auca 93.
|| 3. substantivat m. pl.
Els objectes que figuren en una pintura en el pla més pròxim a l'observador.
II. ant., usat com a adj.: Pròxim, acostat; cast. cercano. Vos ha plagut que la potència mutiva sia en home lo pus prop moviment, Llull Cont. 44, 1. So per què veu pus declaradament l'object prop que'l luny, és per so cor la luu del object prop és pus acostada als ulls que la luu del objecte luny, Llull Dem. 49. Fins a la vora del canó pus prop, Cadi Çagarriga 117. Y axí girà's a la més prop, Somni J. Joan 476.
    Loc.
—a) Tenir a prop algú o alguna cosa: vigilar aquella persona o cosa, tenir-hi esment, no descurar-se'n. Tant lo tenien aprop, que de la host no podien anar los francesos a erba o a llenya que molts cavallers no'ls haguessen a seguir, Muntaner Cròn., c. 128. Que ab diligent cura tenga a prop ma filla, Metge Somni ii. Tirant solicitaua ses amors, e ab molta gran instància tenia aprop la Princesa, Tirant, c. 193. Lo diable..., tenent-la aprop de dia e de nit, Eximplis, i, 197.—b) Estar de prop a algú: estar-li acostat per atendre'l, per tenir-ne esment, per vigilar-lo. La Emperadriu no comportà que negú la portàs del braç sinó Ypòlit... e no volia dinar ni sopar que no li stigués de prop, Tirant, c. 249. En aquesta senyora no tingau sperança neguna tant com la viuda li estiga de prop, Tirant, c. 213. En les guerres no y van tostemps ab lo menescal de prop, Flos medic. 14 vo.
    Fon.:
pɾɔ́p (pir-or., or., occ., alg.); pɾɔ̞́p (val., bal.). En composició: əpɾɔ́p (or.); apɾɔ́p (occ.); apɾɔ̞́p (val.); əpɾɔ̞́p (mall., men.).
    Intens.:
propet, propiu, propingo, propíssim.
    Var. ort.
ant.: prob (La una sement cadeg prob de la uia, Hom. Org. 2 vo).
    Etim.:
del llatí prŏpe, mat. sign.