Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  publicar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PUBLICAR v. tr.: cast. publicar.
|| 1. Fer públic, fer conèixer de tothom, de qualsevol gent. Volch que'l seu testament se publicàs altra vegada, Muntaner Cròn., c. 145. La sentència era ja donada e publicada contra ells, Genebreda Cons. 38. Cridant publicaven esser gran proffeta, Passi cobles 95. Tant, que per places y per trones clar se publica lo viure d'elles, Viudes donz. 792. La sentència ja està publicada, Vilanova Obres, xi, 94. Especialment: a) Anunciar des de la trona els noms dels qui tenen tractat matrimoni.
|| 2. ant. Declarar, comunicar a algú; fer saber (encara que sigui una sola persona). Fo sabut per les guardes..., qui publicant açò al dit pretor, obtengueren remissió, Metge Somni iv. Mas lo voler vers hu seguir dispensa; | yo'l vos publich: amar dretament vós, Ausiàs March iv. Ans que mon deliber no essent a tu publicat, Tirant, c. 10.
|| 3. Imprimir i posar en circulació (un escrit, un llibre). Després d'escrits i publicats ets articles, Alcover Cont. 255. En ocasió d'haver publicat sos Idilis, Costa Poes. 67. Un d'es diaris que se publiquen en aquesta capital, Ignor. 3. D'obres d'aquexes no se'n publiquen cada dia, Roq. 11.
    Fon.:
pubbliká (Barc.); puβlikáɾ (Val.); pubbliсá (Palma).
    Var. ort.
ant.: poblicar (Somni J. Joan 2431).
    Etim.:
pres del llatí publĭcāre, mat. sign.