Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pudent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PUDENT (f. pudent o pudenta). adj.
|| 1. Que put; cast. hediondo. Assaonen la terra ab fems, qui és cosa leja e pudenta e sutza, Llull Cont. 121. Ixen d'ell coses pudentes e de molt mala odor, Llull Cont. 256, 12. La dita volateria o cassa pudent, doc. a. 1350 (arx. mun. de Barc.). Molts porchs sutzes e fort pudents estan-los entorn, Metge Somni iii. La orina és corrupta e pudent, Quar. 1413, 29. Si és hun senyor ben vestit de or e ple de mosquet, e l'altre pobre pudent, Sermons SVF, i, 151.
|| 2. fig. Malsofert, malhumorat; massa exigent amb els altres; que manifesta mal geni (Val., Al., Pego, Mall.); cast. quisquilloso, malhumorado. «Avui es meu homo s'ha aixecat pudent». (Mall.). «Quina dona més pudenta! Sempre renya!»«La Vilavella és molt bona | perquè fa l'aigua calenta, | i allí van a banyar-se | tots los pudents de València», cançó pop. d'Aín (ap. Sanchis Top. 95).
|| 3. m. a) Planta de l'espècie Pistacia terebinthus (Ross.).—b) pl. Planta de l'espècie Psoralea bituminosa (Flora Val., ACCV, v, 153).
|| 4. fig. Agent de policia, en l'argot dels malfactors (Vallmitjana Crimin. 57.)
|| 5. Pudenta, f.: a) Pàmpena, peix (Val.).—b) Insecte hemípter de diferents gèneres, Carpocoris, Graphoroma, etc., que en agafar-lo amb les mans les deixa empudegades (Val.).
Pudent: topon. a) Cala Pudent: nom d'una cala situada prop del Coll d'En Rabassa (Mall.).—b) La Pudenta: nom de diferents fonts sulfuroses de Catalunya.
    Fon.:
puðén (pir-or., or., occ., eiv.); puðént (val., mall., men.).
    Intens.:
pudentet, -eta; pudentot, -ota; pudentíssim, -íssima.
    Var. ort.
ant.: podent (¿A qui'm rendria, minyon podent, a qui'm rendria?, Jaume I, Cròn. 41).
    Etim.:
del llatí pūtĕnte, mat. sign.