Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. punter
veure  2. punter
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PUNTER, -ERA m. i f. i adj.
|| 1. Que té bon dret, que fa bé la punteria (val.). Deu ser elegida per tot bon punter donzella discreta, Viudes donz. 19.
|| 2. ant. Puntós, tenaç? Qui han los huyls torts, són fort aguts en malícia e punters e alts de cor, Eximenis Terç, c. 112.
|| 3. m. Instrument compost d'un llistó numerat per punts, amb una peça fixa a un cap i una altra de corredissa, entre les quals es posa el peu per prendre'n la mida en haver de fer unes sabates; cast. marco. El mestre... ab un punté... els peus vol midar de la concurrència, Penya Poes. 233.
|| 4. m. Bastó amb què hom assenyala les lletres o els objectes que s'han d'ensenyar als deixebles; cast. puntero. Un vailet indica amb un punter les grotesques figures del procés, Espriu Anys 120.
    Etim.:
derivat de punt.

2. PUNTER, -ERA m. i f. i adj.
|| 1. Que acaba en punta; cast. puntero, de punta. Estenalles punteres: estenalles de sabater que tenen les puntes llargueres. Aixada puntera: l'aixada que té la punta ben disposta per a treballar (Rojals). Arada puntera: l'arada que es porta amb la rella molt desviada de la línia horitzontal, de manera que pega de punta i s'enfonsa molt en la terra.
|| 2. Que està a la punta o extrem d'una cosa. Especialment: a) La bístia que va davant de les altres d'un mateix tir (Maestrat, Val.); cast. delantero. Sobre el primer animal, el punter, cavalcava l'«arriero» cap de colla, Salvador FB 28.—b) El gos que va més envant que els altres en les caceres (Tortosa).—c) nàut. (Vent) que toca molt de proa a una embarcació (Empordà). Lo vent era punter, venia'ls contrari; la gent desemparà la nau, Tirant, c. 150.
|| 3. m. a) Pou que correspon al cap d'una mina (Camp de Tarr.).—b) Barra que va ficada a terra per aguantar les calques del teler (Sa Pobla).—c) Cadascuna de les estaques de l'estiràs (Pont de S.).
|| 4. Vi punter: vi que té punta d'agre (Sta. Col. de Q.).
    Etim.:
derivat de punta.