Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  puny
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PUNY m.: cast. puño.
|| 1. La mà closa. Féu-lo venir [a l'esparver] a son puny dues o tres vegades, Llull Blanq. 79. Val més ocell al puny que grua al cel, Jahuda Dits, c. 42. Sparvés, açtós, | al puny d'hom cuyten, Spill 6747. Com lo meu puny en matar mi se mou, Ausiàs March lxxviii. Croxint les dents, tanquen e estrenyen los punys, Curial, iii, 22. Empeny la porta, veu que està tancada, toca ab lo puny estret, Penya Mos. iii, 94. Com bull la gent animada | pel camp ab la fauç al puny!, Salvà Poes. 54. Tallar o tolre els punys a algú: tallar-li les mans. Com ne prenien negú, los tallaven los punys e'ls exorbaven;... sí que a la fi vaeren la gran desmesura que'n feyen, e l'almirall pensà de tolre punys e d'exorbar, Muntaner Cròn., c. 118. Perdre el puny: (ant.) sofrir algú el càstig d'esser-li tallada una mà. Si l'escriua scriuia ço que no degués, deu perdre lo puny dret, Consolat, c. 57. Sots pena de LX sols comtants o de puny a pedre, doc. segle XIV (RLR, xv, 43). Si és catiu, que sia penjat per lo coll, y si és persona franca, que perda lo puny sens tota mercè, doc. a. 1399 (BSAL, ix, 242).
|| 2. a) La part inferior de la mànega, que cobreix parcialment la mà. Un cos... ab les mànegues fronsides al puny ja usat, doc. a. 1523 (Alós Inv. 40).—b) Peça postissa que s'aplica a l'extrem d'una mànega, sobretot de camisa, com a prolongació d'aquella. En el capçal la camisa planxada amb sos coll i punys corresponents, Pons Com an. 189.
|| 3. Grapat petit; quantitat de cosa que es pot agafar dins la mà closa. Metreu hi un bon puny de sall, Confits 110. Si aurà ossos trencatz, prin un puyn de lauor de lin, Nudr. ocels 22. Podreu pendra dos punys de menta y un puny de roses, Agustí Secr. 10 vo. a) hiperb., Quantitat o extensió petita. Un puny de terra: un tros de terra petit (occ.). «No fa un puny de nit»: fa la nit molt curta.
|| 4. En una arma o altre objecte manejadís, aquella part que s'agafa i estreny amb la mà per manejar-lo. Puny del rem: l'extrem del rem per on el remador l'agafa per a vogar. Puny de l'espasa: el mantí de l'espasa. Del puny a la creuera fent-li donar un bes, Canigó i. El puny de son acer desembeinat, Alcover Poem. Bíbl. 62. Puny de la porta: l'agafador per a obrir i ajustar la porta (occ.).
|| 5. Angle d'una vela. Puny d'amura: angle inferior de la vorera de proa d'una vela. Puny d'amarra: angle de la vela situat a la part del pal. Puny de pic: angle de la vela que va a la part superior del pal. Puny d'escota: l'angle de vela situat a l'extrem de la botavara. Puny de drissa: l'angle superior d'una vela triangular.
|| 6. Nom d'un joc de nenes idèntic al d'oli d'argent d'Artà. Es el nom que li donen a Porreres (Mall.), i el diàleg entre les jugadores és aquest: «¿Què hi ha aquí dins?—Oli d'argent.—¿Qui l'hi ha posat?—Sa fia del Rei.—¿Per on van a comprar vi?—Per can Massutí.—¿Per on van a cercar sal?—Per can Mercadal.—¿Per on van a cercar arròs?—Per can Capgròs.—¿Per on van a cercar oli?—Per can Bambaloni.—¿Per on van a cercar carabassa?—Per sa plaça.—Qui primer riurà, un bufet tendrà». Comencen a fer rotació amb els braços, i si una riu, li demanen: «¿Què t'estimes més: un bufet o un martellet?» Si diu «un bufet», li bufen dins l'orella; si diu «un martellet», li peguen un toc a l'esquena.
    Loc.
a) Cop de puny: cop donat a una cosa amb la mà closa. Ressonà una bufetada..., y un cop de puny en el pit el trabucà dins l'abeurador, Galmés Flor 41.—b) Com el puny: de la grandària de la mà closa. Pedra grossa com lo puny: Pugillaris lapis, Lacavalleria Gazoph. Nous d'India són axí grossas com lo puny, Conex. spic. 26.—c) Com el puny: hiperb., molt gros o molt petit en comparació a la grossària normal. Una ametlla com el puny: una ametlla molt grossa. Una casa com el puny: una casa molt petita. Tenir els ulls com el puny: tenir els ulls inflats de plorar, de dolor, etc. També es diu com un cop de puny per dir que una cosa és molt petita: No passava d'un cop de puny, mes, encara que escafit, de tot hi havia, Pons Auca 21.—d) Tenir punys, o bons punys: tenir molta força física. Esser home de punys: esser home vigorós, de molta força.—e) De propi puny: de mà pròpia. «Ha escrit la carta de propi puny».—f) Pels seus punys: per les seves pròpies forces.—g) Esser del puny estret: esser avar. La mare és del puny estret, Ruyra Parada 177.—h) Tenir dins el puny algú o alguna cosa: tenir algú o alguna cosa completament a la nostra disposició o en el nostre poder. Yo pensaua que aquesta ciutat fos mia, e tu glorieges-te que la tens tota al puny, Eximenis II Reg., c. 48.—i) Tenir el cor dins un puny: estar molt esporuguit.—j) Mossegar-se o Rosegar-se els punys: penedir-se iradament d'haver fet o d'haver deixat de fer una cosa, quan ja no té remei.
    Fon.:
púɲ (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: punyàs, punyarro, punyarràs.—b) Dim.: punyet, punyetxo, punyel·lo, punyeu, punyiu, punyarrí, punyarró, punyarringo, punyarreu, punyarriu.—c) Pejor.: punyot.
    Etim.:
del llatí pŭgnu, mat. sign. || 1.