Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure pupil
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

PUPIL, PUPIL∑LA m. i f.
Persona menor d'edat i posada sota la cura d'un tutor; cast. pupilo, pupila. A aquells que los popils sůn hereus o successors, Cost. Tort. II, xiv, 7. AxŪ com les altres vidues e pupils de la part forana, doc. a. 1455 (Hist. Sůller, i, 508).
††††Var. ort.
ant.: pupill (doc. a. 1319, ap. Priv. Ordin. Valls Pir. 256; doc. a. 1585, ap. Col. Bof. viii, 503).
††††Var. form.:
pubil, pubili.
††††Etim.:
pres del llatŪ pupīllu, mat. sign.