Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. pur
veure  2. pur
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PUR, PURA adj.
|| 1. Que no conté cap element estrany; exempt de mescla; cast. puro. No és nulla pera preciosa, per pura que sia en sa natura..., com la vostra veritat és vera, Llull Cont. 24, 5. Pa fresch de pura farina pastat, Metge Somni iii. Hon nostre vil coure serà fet pur or, Passi cobles 88. Prenets la ruda e banyats-la en vin pur que sia bo, Flos medic. 173. Aigües pures com aquell cel, Verdaguer Exc. 39. Volia ayre..., ayre pur, que li enfortís els pulmons, Pons Auca 78. Y dins una ampolla plena | d'oli pur, així com cal, Salvà Poes. 56.
|| 2. Tot sol, no acompanyat d'altra cosa; que consisteix únicament en tal o tal cosa; cast. puro. La forma és pura acció, Llull Felix, pt. iv, c. 3. Com cauayleria sia pura ordonació de valor, Llull Cavall. 20 vo. Aqueix no era home solament, ans era Déu... Mas digues-me'n un altre qui sia estat pur hom e egual ab ella en honor, Metge Somni iv. Hi l'u diu que u feu de pura enveja, Proc. Olives 221. Matèria prima... és una cosa que no és sinó pura potència, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 11. El bestià de llana, que's mor de pura fam, doc. a. 1661 (Hist. Sóller, i, 192). Sols li quedava la camisa, la pura y trista camisa, Pons Auca 10.
|| 3. Exempt d'elements dolents, d'imperfeccions, sobretot d'índole moral o intel·lectual; cast. puro. Ab pur cor pensar en tu, Eximenis Conf. 26. Sinó per la Verge pura Mare de Déu, Vent. Pel. 11. La mia intenció és pura y honesta, Comalada PP 27. L'Afrodita de les noves generacions, tan pura de línies, Caselles Mult.38. S'apoderà del meu esperit el goig més pur, Rosselló Many. 125. Llàgrimes pures de santa amor, Salvà Poes. 102.
|| 4. (dial.) Beneitot, curt d'enteniment (Mall.); cast. tonto, bobo. «Una berganta de Cura | una panada em va dar, | i dedins hi va posar | més d'un quintar de verdura, | i no sabia, sa pura, | que carn hi solen posar» (cançó pop. Llucmajor). Y jo, més beneyta y pura, | que totd'una tot m'ho bech, Penya Poes. 262. Fer es pur: fer el beneit.
    Fon.:
púɾ (or., occ., val., bal.); púr (dial. men.); púɾt (dial. pir-or. i or.); (dial. mall.).
    Intens.:
—a) Superl.: puríssim, -íssima.—b) Pejor. (en l'accepció || 4): puret, purot, purando, purango.
    Etim.:
del llatí pūru, mat. sign. || || 1, 2, 3.