Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. pus
veure  2. pus
veure  3. pus
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PUS m.
Humor espès, opac, blanc groguenc, segregat en els processos inflamatoris dels teixits orgànics; cast. pus. Passà un home amb la cara plena de pus, Espriu Lab. 96.
    Etim.:
pres del llatí pus, mat. sign.

2. PUS adv.
sinòn. de més: cast. más.
I. ant. Tenia tots els usos de l'adverbi més. a) Com a complement d'un verb. Que auíets pus de deu fils, doc. a. 1251 (Pujol Doc.). La ànima qui no pot pus tenir en lo cors, Llull Cont. 316, 28. Tot caval qui vayla L libr. o pus, paga dos sol., Reua Perp. 1284. Yo he jurat sobre vosaltres que no us tendré ni us amaré pus, Canals Arra 167. No'n vull dir pus, Spill 8084. Trobaren-lo tan alegre que no podia pus, Curial, i, 40. Sí com empeny balesta lo quadrell | aytant com pus la sua força basta, Ausiàs March, xvii. No'm vingau pus en casa, Tirant, c. 84.—b) Com a determinatiu d'un adjectiu. Déus és pus car que nula res, Hom. Org. 1 vo. No he trobat pus fals jutge de mi, ni pus fals avocat, Llull Cont. 114, 29. Los hòmens qui són en aquest món rics e honrats són pus mals e pus peccadors que altres hòmens, Llull Cont. 280, 6. Aytant com ella és pus dolorosa, aytant més plau a nostre Senyor Déu, Eximenis Conf. 4. L'home és estat creat en lo mig, per tal que fos pus baix que 'ls àngels e pus alt que les bèsties, Metge Somni i. Tu, senyor meu, qui est molt pus fort que no ell, Oliver Exc. 23.—c) Com a determinatiu d'un adverbi. Que la terra pus profitosament se poblàs, doc. a. 1247 (BSAL, vi, 130). S'aparellassen de venir al pus tost que poguessen, Desclot Cròn., c. 5. La qual humiditat pot pus prest exir fora, Albert G., Ques. 90 vo. La sancta festa ne sie pus honorablement sollemnitzada, doc. a. 1383 (Col. Bof. xl, 279). E aquí, com pus melodiosament poguí, cantí alguns virolays, Metge Somni iii.d) Usat com a pronom, equivalent a res més. Ço que veig crech, y del pus no cur, Metge Somni i. Per heretat mia no vull pus sinó lo cauall e les armes, Tirant, c. 209. Lo meu ignocent desig no és pus sinó ab amor fer serueys an aquella, Tirant, c. 218. No'm resta pus que'l viure dolorós, Ausiàs March, xxxviii.
II. En el parlar actual s'usa pus, dialectalment, en frases negatives, interrogatives o dubitatives (pir-or., mall.). D'aquest ús tenim nombrosos exemples antics, com els següents: Ací no ha pus sinó que jo li ajut ab los béns, Curial, ii, 90. Ni'm plau pus combat ni venir a proues, Proc. Olives 884. Un lit ab sa màrfaga... no y a res pus, doc. a. 1529 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Abunden els exemples en la literatura mallorquina actual: S'animalet no podia pus, Ignor. 1. Rahons foradades y res pus, Penya Mos. iii, 112. No digues res pus, Alcover Cont. 8. No hi pensis pus, Rosselló Many. 148. Del llenguatge parlat són aquestes frases: «No n'hi ha pus» (Ross., Conflent, Empordà, Garrotxa, Pobla de L., Mall.). «No puc pas pus» (Ross.). «No ho veurem pas pus» (Ross., Ripoll). «No sé res pus» (Mall.). «No en parlem pus» (Mall.). «¿En vols pus?—No en vui pus».—a) Pus!, usat absolutament, s'usa a certes comarques per a indicar a un infant que no en queda més d'allò que li daven a menjar o del que volia que li donassin; tenim recollit aquest ús especial a Besalú, Olot, Girona, Berga, Plana de Vic, Vendrell, Camp de Tarragona i Ulldecona.—b) Pus, amèn Jesús: locució amb què es dóna per acabada la narració d'una rondalla, i per ext., la de qualsevol assumpte. Si no n'estic content, m'afanyaré a vendre barca i barcada així que m'ofereixun un preu enraonat, i sa teua ganga serà finida, pus, amèn Jesús, Ruyra Pinya, ii, 167.—c) Pus mai (i ant. mai pus): mai més; cast. nunca más. «Pus mai tornaré a ca vostra». Lo auctor de la lum may pus se acostà a l'envejosa Clísia, Alegre Transf. 30. Un jorn pus may no m'an vist alegrar, Martí Garcia (Cançon. Univ. 223). Mai pus te veuré la cara, Massó Croq. 49.—d) Ni més ni pus (Mall.), o Ni pus ni més (Ross.): ni més ni menys; exactament. (L'expressió originària i correcta devia esser ni pus ni menys, que figura en el Diccionari de Carles Ros, p. 192).—e) Sense més ni pus: de sobte, sense causa visible; cast. sin más ni más. S'altre dia, sense més ni pus, n'hi va haver un que se'n volia menar un retgidor, Ignor. 19.
    Etim.:
del llatí plūs, ‘més’.

3. PUS conj.
|| 1. ant. Després que; cast. después que, luego que. Ans que encarnat no fóssets, no era nulla ànima digna d'anar en glòria; mas pus agués presa passió, és tota ànima recreada e digna d'anar en glòria, Llull Cont. 248, 29. Que negú teuler o teulera no gaus desenfornar cayrós ni teules de quatre dies ni de quatre nuyts pus agen tolt foc al forn, doc. a. 1284 (RLR, iv, 363). Espantada tornà lo peu arrera, mas pus que conegué esser lo que amava, baté's los pits y cara, Alegre Transf. 29.
|| 2. Puix, posat que; cast. puesto que, ya que. Negú clergue no pod donar penitència dreta a nul hom ne a neguna fembra, pus a si elex no pod prod tenir, doc. a. 1250 (Pujol Docs. 23). Lo vostre poder no volrà aquells resuscitar..., car pus no hi és la occasió, no hi és la volentat, Llull Cont. 18, 17. E donchs, pus que has a murir, vulles murir, Llull Doctr. Puer. 8, 16. Pregaua'ns que pus él nos retia lo castell, que nós que li faéssem bé, Jaume I, Cròn. 247. Pus sots tan honrats hòmens..., fiats en nós, Muntaner Cròn., c. 85. Y pus tant me sou senyora, obeir-vos-he en lo que manau, Paris e Viana 13. Una altra mà més pura te regni i cuidi—diu-li—, pus jo tinc altre afer, Atlàntida iv.
|| 3. Mentre que; cast. con tal que. Pus que ells han bé, qui's vulle haja prou de mal, Sermons SVF, i, 268. Destorben la mercaderia que dels dits armaments, pus no sien de armades reyals, no s'entremeten, doc. a. 1438 (Capmany Mem. ii, 236).
|| 4. (dial.) Doncs; cast. pues. «Vols que faiga això? Pus no ho faré!» (Massalcoreig, Batea, Riba-roja).
    Etim.:
del llatí pŏst, ‘després’.