Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  quern
veure  qüern
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

QUERN m.
Conjunt de quatre coses (Mall., Men.). «Quatre ametlles fan un quern, | mirau si jo sé comptar; | ell me podria llogar | per pastoret de Betlem» (cançó pop. Mall.). Si en lo bordel n'hi ha una quoerna, | una sou vós, senyora, en aquel quern, Corella Obres 436. En podríem retreure a querns y a dotzenes, Roq. 44.
    Loc.
—a) De tres... fer un quern: falsificar la quantitat d'allò que es ven, donant-ne menys del que pertoca. Aquells venedors... que de tres amel·les fan un quern, Camps Folkl. ii, 21.—b) Treure es quern: treure el profit que pertoca d'una cosa (Men.). Llavores mos fermaven s'altre cap des tros de fil a un botó, y hala petit, a treure'n es quern de sa caçada, Ruiz Pablo (Catalana, i, 410).—c) Fer es quern: avenir-la, encertar una cosa (Mall.). «Ell és qui ha fet es quern»: ell és el qui ha encertat.—d) Fer es quern: comandar, portar la direcció d'una cosa (Santanyí).
    Refr.

—«Per Sant Llorenç, figues a querns»: significa que per sant Llorenç (10 d'agost) les figues agostenques ja estan en el punt de maduresa (Mall., Men.).
    Fon.:
kέ̞ɾn (mall.); kέ̞n (men.).
    Var. ant.:
quaern (E XXXI quaern de perles grosses, doc. a. 1356, ap. Rubió Docs. i, 175).
    Etim.:
del llati quatĕrnu, mat. sign.

QÜERN (ant. escrit també coern). m.
|| 1. Quadern (|| 1). Es qüern de sa renda: llibreta on s'anoten els pagaments i cobrances d'una renda (Mall.). Segons encare que semblantment és contengut per menut en lo dit quern, doc. a. 1360 (arx. mun. de Barc.). Faem-los tots trasladar en un cuern de paper, Pere IV, Cròn. 225. Segons que és continuada en un quern de paper, doc. a. 1403 (BSAL, ix, 350). Dos coerns de cant de poque valor, doc. a. 1404 (Aguiló Dicc.). Com en lo cofre dels libres... haia alguns querns escrits de letra redona, doc. a. 1406 (Anuari IEC, v, 595). En rims y en proses molts cuerns tenen de leigs e viciosos actes, Corella Obres 133. Un llibre de paper de quatre cartes lo full, en lo qual hi ha sis querns y en cascun quern setze cartes, Inv. Eixarch 1517.
|| 2. ant. Moneda d'argent i coure; peça de dos quartos de coure, dels Borbons, equivalent a quatre diners (Val.). Aquella moneda qui s'apella coern ha les tres parts d'argent e las VIII de coure e d'aram, Conex. spic. 46 vo. Un couenet de canyes e molts coerns, Inv. Pellisso. Huyt castellans d'or e vint y dos querns de tres diners de menuts, Inv. Eixarch 1517. a) pl. Diners, riquesa en moneda (val.). (V. qüè).
|| 3. Panet fet a manera de dues banyes enganxades de les puntes (Voc. tecn. fleq.).
    Fon.:
kwέ̞ɾn (mall.); kwέ̞ns, pl. (val.).
    Var. form.
ant.: caern (Cambi qui sia fonedor de ley de caern, doc. a. 1295, RLR, v, 86).
    Etim.:
del llatí quatĕrnu, ‘compost de quatre parts’, ‘quarta part’. El qüern (|| 2) o qüè valencià era la quarta part d'un real de 32 maravedís.