Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  quadratura
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

QUADRATURA (i ant. quadradura). f.: cast. cuadratura.
|| 1. Qualitat de quadrat; acció i efecte de quadrar. La causa artificial és axí com la quadradura en la pedra, Cauliach Coll., ll. i, pt. 1a, c. 1. En la forma rodona del cap i la quadratura de la cara... hi havia quelcom de gos de presa, Oller Febre, i, 75. Especialment: a) geom. Reducció geomètrica de qualsevol figura a una altra que tingui exactament la mateixa àrea o superfície. Quadratura, mode de reduhir una cosa en forma quadrada, Lacavalleria Gazoph.—b) matem. La integral usada per a determinar l'àrea d'una figura limitada per una corba.—c) Instrument quadriculat per a servir de pauta a un dibuixant o pintor que ha de treure còpies reduïdes o ampliades.—d) Situació relativa de dos cossos celestes distants entre si un quart de cercle.—e) fig. Actitud d'energia o de domini. El pobre... Baró de Falset... perd tot el control, tota la quadratura d'home, Sagarra Vida, i, 147.
|| 2. nàut. Cadascuna de les quadernes de popa i de proa.
    Fon.:
kwəðɾətúɾə (Barc., Palma); kwaðɾatúɾa (Val.).
    Etim.:
pres del llatí quadratūra, mat. sign. ||1.