Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  quaix
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

QUAIX adv. i conj. ant.
|| 1. Com, a la manera; cast. como, como si. Altre tros de fresadura... en què ha... XLIII troçestz d'aur quaix a puntes que acloen les orles, doc. a. 1275 (Soldevila PG 474). Per açò nós los havem enfre nós quax a heretges, Llull Gentil 289. No volens aquestes coses... sot disimulació quayx qui no u sap trespasar a vós, doc. a. 1252-61 (Miret Templers 341). Qual és aquell... tan malfadat que cuyt esser franc ne qui's demostre a les gents quax que ell sia acabat e franc, Llull Cont. 156. Dix al dit príncep: «...De mi no he cura si'l meu cors se podreix alt en l'ayre penjant o en terra»; quaix que dixés que poch curava de la mort que prenia, com morís ab innocència, Scachs 9. Con seran parades, prin-les entre dos talladors quax qui fa formatge, Flos medic. 232 vo.
|| 2. Gairebé; cast. casi. Prudència e sauiesa són quaix una cosa matexa, Llull Int. 330. Aquells àngels qui quax sempre que'ls agués creats, comensaren a amar e a honrar vós, Llull Cont. 37, 12. Los crestians no amen nostra Dona quax res, Llull Cont. 287, 16. Vaé que les obres eren quax acabades, Muntaner Cròn., c. 48. Los quals, aprés que són quaix menjats e destrouits, tornen renéxer, Metge Somni iii. Item II flaçades de lana quaix noves, doc. a. 1405 (Ordin. Hosp. 85). Guardà la donzella e quaix smayàs's, Eximplis, i, 65. Llunyar-se de dir... quaix per quasi, Fenollar Regles 13.
    Var. form.:
quays (Les coses en aqueles atrobades quays ab fraternal germanitat vuylats partir, Marsili Cròn., c. 9); quasi.
    Etim.:
del llatí quasi, mat. sign.