DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. QUARTER (i dial.corter). m.
|| 1. La quarta part de qualsevol cosa; cast. cuarto. No t'admires de mi com tingua senyal de cristià, ço és dos bons quartés de vosaltres, car mon pare fon moro e la mia mare fou de la generació vostra, Tirant, c. 128. Les albergínies pendràs e fer-n'as quartés, doc. a. 1568 (BSAL, viii, 118). Dix que ell era capità del un quarter del torneig e que no li venia bé metre's en altre companyia, Curial, ii, 41. Tenir bons quatre quarters: esser molt robust.
|| 2. heràld. Cadascuna de les quatre parts en què es divideix un escut d'armes partit per una creu; cast. cuartel. Los quarters de nostre escut, Aguiló Fochs foll. 49. Home de quatre quarters: (ant.) home noble per tots els llinatges. Lo Rey... acompanyat de tots los gentils hòmens que's trobauen en la ciutat que fossen de quatre cortés, Tirant, c. 41. Se feren cauallers passats LX gentils hòmens de nom e d'armes e de quatre quarters, Tirant, c. 49. Penó de quarter: (ant.) penó heràldic dividit en quarters. Per mans de quatre panons de quarter, doc. a. 1419 (Bofarull Mar. 98). Fou portat a la sepultura ab penó de quarter ab senyal de Gualbes e ab pavès de punta, Ardits, i, 289 (a. 1433). Bandera de corter de stamenya sotileta ab les insígnies e senyals de la ciutat, Ardits, ii, 93 (a. 1450).
|| 3. Cadascuna de les quatre parts en què es dividia el cos d'un home castigat amb pena de mort o assassinat; cast. cuarto. Esquarteraren-los en la carniceria, e a quarters ells los penjaren, Muntaner Cròn., c. 217. Fo scorterat a la plaça del Blat y foren-ne posats dos quarters a la cort del Veguer e dos quarters a les forques de la plaça del Blat, Ardits, i, 23 (a. 1391). Que muyre... y del cos sien fets quatre corters, doc. a. 1574 (BSAL, vii, 42). De Jezabel impura com rebatuts quarters, Atlàntida i.
|| 4. Cadascuna de les quatre parts en què es considera dividit el cos d'un quadrúpede o d'un ocell, sobretot per a guisar-lo; cast. cuarto. Dementre menjaua ell tenia en sa mà un quarter de galina, Llull Felix, pt. viii, c. 38. Pres un quarter de moltó..., e mes-lo en ast, Muntaner Cròn., c. 171. Una olla de coure gran en què's pot courer mig corter de moltó, Inv. Grau 1489.
|| 5. Cadascuna de les quatre llenques en què es divideix la xulla o cansalada d'un porc; cast. hoja o témpano de tocino. Tres corters de carnsalada novella, doc. a. 1399 (Aguiló Dicc.). Tres migs cortés de carn salada, doc. a. 1529 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Per acabar d'enllestir es camaiots..., ses sobrassades, es corters de xuia i demés carroportal, Alcover Cont. 475.
|| 6. nàut. Post o conjunt de posts que forma una tapadora per a l'escotilla; cast. cuartel. La taula consistia en un quarter de batiport posat sobre un rodell de cèrcols, Ruyra Pinya, ii, 28.
|| 7. Cadascuna de les quatre parts, de forma triangular, en què es divideix el seient d'una cadira de bova (Mall.).
|| 8. Cadascuna de les quatre parts en què es divideix un formiguer; es diu que el formiguer fa quarter quan crema més d'una banda que de les altres, i per evitar-ho hi tiren més terra, que forma caramull en el lloc on cremava més, i aquest caramull s'anomena també quarter (Mall.).
|| 9. Mesura de líquids, sobretot de vi, de valor variable: a Mallorca, en el segle XVIII, un quarter tenia sis quartins i mig, segons Aguiló Dicc.; tenia quatre quartes, segons Un Mall. Dicc.; era la 32a part d'una càrrega en el segle XVI (Monsalvatje Not. hist. xix, 59). Nostre almirall donà'ls cinquanta quarters d'aygua de què havien gran destret, Pere IV, Cròn. 193. Vendrà per bèstia tres almuts e lo quarter del vin a mesura de València, Ordin. Palat. 172. Naguna persona no vene vin a manut... sinó ab corter o ab mig quarter, doc. a. 1370 (BABL, xii, 131). Un corter de unsa, de coure..., mitj corter de mesurar vi, de terra, doc. a. 1396 (Hist. Sóller, i, 274). Quarter de vi contingue trenta liures, Furs Val. Una gerra oliera que pot tenir entorn un quorter d'oli, doc. a. 1492 (Aguiló Dicc.).
|| 10. ant. Cadascun dels quatre barris o districtes en què es dividia una ciutat; barri, districte en general; cast. cuartel, barrio. Per cascun dels quatre quarters de la ciutat deu esser posat un orde dels mendicants e parròquies, Eximenis Dotzèn, c. 110 (ap. Arch. Ib. Am. xxiv, 347). Fonch apportada la bandera dels ferrers del corter del Portal Nou, doc. a. 1526 (Ardits, iii, 380).
|| 11. Cadascun dels indrets on es distribueix i allotja un exèrcit quan està en campanya; cast. cuartel. Quarter general: el lloc on està establert el cap superior d'una gran unitat militar amb el seu Estat Major. Quarter d'hivern: lloc on es retiren les tropes a passar l'hivern. Estar de quarter, un soldat o caporal: prestar dins el quarter servei diürn de policia, vigilància, interior, etc.; un oficial o cap de tropa, estar sense destí a cap cos i amb més poc sou. Donar quarter: oferir tracte humà als vençuts quan es donen retent les armes. Guerra sense quarter: lluita en la qual el guanyador no vol cap tracte amb el vençut.
|| 12. Edifici destinat a allotjament de tropa; cast. cuartel. En el quarter l'amistat s'enrobustí, Galmés Flor 173.
|| 13. ant. Tros de tela destinada a fer-ne un vestit o una peça de vestit; cast. corte. Un quarter de cors de una ucha de vellut vert un poch usat, Inv. Anfós V, 180. Dos quarters de roba d'om de vellut vermell descusits, dos quarters de roba d'om de cetí negre, doc. a. 1430 (Aguiló Dicc.).
|| 14. ant. Fals quarter: certa malaltia de les potes de les bísties. Remey per a fals quarter: Enguent pera quarter o raça de peus de caualls o pera fer mudar les ungles iuaçosament, MS Klag. segle XIV, 8. Enguent molt especial per curar raça e fals quarter e per créixer les ungles, Dieç Menesc. i, 17 vo. Altra manera a fals corter o a tota fenedura d'ungles de bèstias, Flos medic. 55 vo. Per dolor d'anca | e fals quarter, Spill 13161.
    Loc.—a) Estar una casa com un quarter: estar molt bruta o desordenada (Mall.).—b) De cinc quarters: es diu d'una persona o animal molt voluminós (Mall.). Havia determinaf triar una atlota; vatx fer com ets atlots quant van a sa Porta de Sant Antoni a triar una anyella amb sos pares: la vatx triar de cinch cortés, grossa, grassa, ben plantada, Maura Aygof. 8.
    Var. form. (en les accepcions 2, 11 i 12): quartel, castellanisme. En un quartel lo lleó, | en l'altre quartel les barres, Camps i F., Poes. 16. Los que demanaren cortel foren fets presoners, La cavalleria Gazoph. Emprenguérem la baixada cap a la Jassa de Morens, nostre quartel general, Bosch Rec. 134. Mena de tuf ingrat com el que s'esvaheix d'un quartel a l'hora del ranxo, Pons Auca 11.
    Fon.: kuɾté (or., men., eiv.); koɾté (occ., mall.); kwaɾtéɾ, kwaɾtéɫ (val.).
    Intens.: quarteràs; quarteret (Prest podreu prendre qualque corteret de galina, Penya Mos. iii, 202); quarterot.
    Sinòn.: || 12, caserna.
    Etim.: del llatí quartarĭu, ‘quarta part’.

2. QUARTER, -ERA m. i f.
Nadiu de Quart (val.).