Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  quinze
veure  quinzè
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

QUINZE
|| 1. adj. num. Catorze més un; cast. quince. Quinze són los cardenals qui'm són donats, Llull Blanq. 79. Quinze dies tots entegres durà la festa, Muntaner Cròn., c. 23. Dissapte, a quinze dies de maig, Pere IV, Cròn. 185. Ella sia joveneta de quinze anys, Metge Somni iii. Hem fet una jornada de quinze hores, Massó Croq. 196.
|| 2. m. Cosa que representa el nombre 15; objecte fundat en aquest nombre; cast. quince. a) Tap de 15 línies de llarg (Empordà).—b) Joc de cartes la sort del qual és fer quinze punts amb les cartes que es reparteixen d'una en una.—c) En el joc de pilota, el primer dels quatre cops que fan guanyar, o cadascun dels dos primers tants que es guanyen. No es coneixen en tals jochs els quinces en primera juada quant la pilota no ix fora dels punts marcats prèviament, Martínez Folkl. i, 75.
    Loc.
—a) De quinze i falta: expressa el gran avantatge que una cosa porta a una altra.—b) Donar a algú quinze i falta: guanyar-li en alguna cosa després de donar-li avantatge. Eren estos molt taúrs y tan brivons, que li donaven quinse y falta, perque tostemps que volien, la y pegaven, Rond. de R. Val. 21.—c) Estar a quinze i ralla i la pilota encalada: estar en la impossibilitat de prosseguir una cosa començada, per manca de mitjans (val.).—d) Dir a algú quants fan quinze: amenaçar amb reprensions o càstigs. Si em cauria bona cara de no dir a ma filla quants fan quince, y de no donar-li la carda que mereix, Rond. de R. Val. 32. Deixa'm enllestir això que ens porten, y ja et diré quants fan quinze, Pons Auca 147.—e) A les quinze: molt tard.—f) Estar a tres quarts de quinze: anar molt errat de comptes.
    Refr.

—«No hi ha quinze anys lletjos»: significa que les noies molt joves tenen atractiu encara que no siguin boniques.
    Fon.:
kínzə (pir-or., or., bal.); kínze (occ., val. no apitxat); kínse (Bonansa, Tamarit de la L., Val., Gandia).
    Etim.:
del llatí vg. quindĕce, var. del clàssic quindĕcim, mat. sign. ||1.

QUINZÈ, -ENA adj.
|| 1. El que fa quinze; que en una sèrie en té catorze davant seu; cast. quinceno, décimoquinto. Alguns dien que dura fins al quinzè any, Egidi Romà, ll. i, pt. 4a, c. 4. La quinçena color, Dieç Menesc. ii, 16.
|| 2. Cadascuna de les quinze parts iguals en què es divideix una cosa; cast. quinceno. «Cobraré la quinzena part del sou». a) m. Un quinzè: una quinzena part.
|| 3. m. Rascle de punxes espesses (Vilatorta, ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.:
kinzέ (or.); kinzé (occ.); kinsé (Val.); kinzə́ (mall., Ciutadella, eiv.).
    Var. form.
ant.: quinzèn (Hon fom lo quinzèn dia del mes de abril, Pere IV, Cròn. 348).