Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. raïl
veure  2. raïl
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RAÏL f. (dial.)
Arrel; cast. raíz. Lo faedor sensual luny és, Sènyer, la rayl dels arbres e la sement que hom ha messa dejús la terra, la qual rail o la qual sement fa a nostres ulls sentir les branques e les flors e les espigues sobre la terra, Llull Cont. 230, 7. Que ací no metes brancha ne rahil, doc. a. 1397 (RLR, xi). Vós qui sou la soca e rail de tota natura humana, Villena Vita Chr., c. 235. Hauia arbres ab les rayls lo tronch e tots los rams de perles, Curial, i, 24. Al poble que en son cor la rahil té, Llorente Versos 206.
    Fon.:
raíɫ (Balaguer, Riba-roja, Gandesa, Tortosa i el País Valencià en general).
    Var. ort.
ant.: raill (Macer Erbes); rayll (Cauliach Coll., ll. i, d. 2a, c. 2); reyl (Flos medic. 194); reyll (Flos medic. 197 vo); rayill (Palladi 152).
    Var. form.
ant.: raïu.
    Etim.:
V. arrel.

2. RAÏL m. (neol.)
Cadascuna de les dues vies paral·leles per on passa el ferrocarril; cast. rail. Posen fites per demunt es rails des carril, Ignor. 3.
    Etim.:
pres de l'anglès rail, mat. sign.