Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. raixa
veure  2. raixa
veure  3. raixa
veure  4. raixa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RAIXA f. ant.
Ardor passional, fúria. A-y molts caualls qui han gran raxa per ço con requiren luxúria, e coué'ls a crestar, MS Klag. segle XIV, 14. Diu que no siau cuytosos ni hajau raxa, si voleu haver dons de Déu, Sermons SVF, ii, 230. E com cuytàs | ab molta raxa | obrint la caxa, Spill 3561. E'l nostre cors en alt munta sa raxa, Ausiàs March lxxxvii.
    Etim.:
incerta; Coromines (BDC, xxiv, 61) s'inclina a relacionar raixa amb l'àrab xarr, mat. sign., que per metàtesi s'hauria convertit en raxx.

2. RAIXA f. (castellanisme inadmissible)
Estella, tros d'una cosa tallada; cast. raja. Tots los predicadors fan | de la sehua llengua raixes | predicant contra els Tontillos, Ros Rom. 169.

3. RAIXA f.
Tela de bona qualitat, que apareix documentada des del segle XVI fins al XVIII. Comensaren a portar les gramalles de raxa ab les ales de vellut negre, Ardits, iv, 289 (a. 1555). Un sayo de raixa usat, doc. a. 1565 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Los magnífichs consellers... anaren ab gramalles llargues de raxa que per ço se feren, Ardits, v, 505 (a. 1587). Quatre pams de raxa negre, doc. a. 1590 (Est. Univ. xviii, 88). Altre alzarena de raixa de ull de perdiu y mànagues de raixa lo color és morat, doc. a. 1631 (arx. de Valls). Raxes y cadissos han de tenir vint y dos rams, Const. Cat. 313.

4. RAIXA topon.
Alqueria amb casa senyorial i grans jardins, en el terme de Bunyola (Mall.).
    Fon.:
ɾáʃə (mall.).
    Etim.:
segurament aràbiga. En àrab es troba raxa definit com a «gazela, situla» (R. Martí Voc.), o sia, ‘gatzela’ i ‘urna o poal’; també es pot relacionar amb l'àrab raxa «lo que se da de más en una venta» (E. Alarcos Llorach en «Archivum», v, 127-130).