Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ram
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RAM m.
|| 1. ant. Branca d'arbre (sobretot les més altes); cast. rama. Mirava l'arbre e mirava la bellea e la bonea de les flors e de les fulles e dels fruits e la gran autea e granea de ses branques e de sos rams, Llull Cont. 354, 4. En los boschs ha molts arbres infructuosos, bé que facen fulles e rams larchs, Sermons SVF, i, 282. La palma és alta e spessa de rams e fa lo fruyt molt dolç, Serra Gèn. 15. Entre los rams de aquest preciós arbre... habitaran los ocells, Villena Vita Chr., c. 12.
|| 2. Branca amb fulles separada de l'arbre; cast. ramo. Gitauen los rams per les carreres hon deuia passar, Llull Felix, pt. v, c. 3. No exiran de la archa tro que la coloma sia tornada ab lo ram vert en lo bech, Metge Somni iv. Achilles com Emperador e Homero com a poeta se coronaren dels rams d'aquells arbres, Curial, iii, 35. Especialment: a) Branqueta d'olivera, de llorer o d'altre arbre que es beneeix el diumenge anterior al de Pasqua en memòria de l'entrada triomfal de Jesucrist a Jerusalem entre gent que portava rams i palmes. El Ram, o el dia del Ram, o el dia (o el diumenge) dels Rams o de Rams: el diumenge anterior al de Pasqua florida. Volch Jesuchrist esser honrat en lo dia del Ram, Llull Felix, pt. v, c. 3. Tro a la semmana de Rams, Desclot Cròn., c. 130. Scrita en Avinyó lo dia dels rams, doc. a. 1309 (Finke Acta Ar. 538). Fo a Saragoça la semana del Ram, Muntaner Cròn., c. 295. Lo diumenge ans del Ram, intitulat Dominica in passione, Pere IV, Cròn. 273. Tornà lo dissabte de Rams, doc. a. 1434 (Ardits, i, 295). Quant rey vós entràs lo dia de rams, Passi cobles 138. Hi'l dia de Rams beneheixen les rames de llor, d'olivera, Proc. Olives 415. La festa de rams cascuna celebra, Proc. Olives 2029. Les paumes que han de dur a l'Ofici del Ram, Alcover Cont. 73. A la Ciutat de Mallorca, el Ram és també el nom d'una fira molt popular que es fa pels volts de la diada dels Rams. Li pareix veure una taula de juguetes y santets d'aquells que venen en el Ram, Ignor. 20.—b) Branca abundant de fulles que els caçadors planten a terra i guarneixen amb creueres envescades per a agafar-hi els ocells quan aquests van a posar-se en aquell arbret simulat (or., occ.); cast. arbolete.c) Branquetes de pi que es pengen damunt el portal o la finestra d'una casa per a indicar que hi venen vi. Ram de taverna: Frondea tessera, Tesserarius ramus, Lacavalleria Gazoph.—d) Branca fullada que es fica dreta a l'herba o garbes de què va carregat el mul davanter dels que fan el darrer viatge de la collita (Pallars).
|| 3. Conjunt de flors o de fullatge reunit per a servir d'adorn; cast. ramo, ramillete. Los consellers... anaren a dites vespres y després se desaplegaren en la dita plaça sens donar rams, doc. a. 1535 (Ardits, iv, 36). Podran presentar lo ram o poms a las novias, doc. a. 1691 (Segura HSC 291). D'abelles com eixam, que volta volta un ram de clavellines, Verdaguer Idilis. Ball de rams: ball en què es regalen rams a les balladores. Ram de monja: ram de flors artificials, molt grosses i aplanades, generalment imitant roses. La cistella que ha guarnit la pabordessa del Roser amb tots sos flocs i cintes i rams de monja, Verdaguer Exc. 79. a) fig. De vostres bells cantars | eix ram avuy m'han dat, Guiraud Poes. 52.
|| 4. per ext., Conjunt de fruits units pels pecíols en una branca o tija comuna; cast. ramo, racimo. «Un ram de raïm»: un raïm, conjunt de grans (Empordà). Ram d'avellanes: carràs d'avellanes. Ram de dàtils: conjunt de dàtils adherits a una porció de branca. Ram de sa civada: el raïm o espiga de la civada (Santanyí). a) Capçó de blat de moro (Solsona, ap. Griera Atlas, c. 406).
|| 5. Lligall de branques d'aladern, d'ullastre, de bruc, etc., que serveix per a agranar l'era, els carrers, les solls, etc. (Mall.); cast. abaleadora. Un femater du amagada sa granera, es ram, sa pala y sa senaya, Roq. 41.
|| 6. Banyam del cervo; cast. ramo, ramaje. Ram de les banyes del cervo: Rami cornuum, Torra Dicc. a) Ram llevat: entrada rodona feta a l'orella d'una ovella, com a senyal (Ribagorça).
|| 7. Ratlla de color diferent en la pell d'un animal. Cauall morçillo... ha de esser assenyalat... una stella en lo front molt gran ni ample e que no tinga ram ho lista, e los tres peus blanchs, Dieç Menesc. ii, 14 vo.
|| 8. Conjunt de crins de la coa d'un animal; cast. mosqueador. El Mussol [un gos] s'ajaçava de cara al sol aclucadís, parprejant y ab el ram de la cua sobre la cuixa, Víct. Cat., Sol. 199.
|| 9. Enfilall, conjunt de coses enfilades, sobretot de perles; cast. sarta. Altre mantell de la Verge Maria, de vellut vert obrat de rams de perles menudes, doc. a. 1450 (Hist. Sóller, ii, 784). Tres rams de tenir en la mà, en los quals ha algunes perles, doc. a. 1476 (ibid. 1001). Ells trauen rams de coral, | jo aquest ram de perles, Canigó vi.
|| 10. Troca; conjunt de fil tret de l'aspi i no embolicat en cabdell; cast. madeja. Dos rams de cotó en un serró, doc. a. 1398 (Hist. Sóller, ii, 44). Dos rams de fill de cànyem, doc. a. 1410 (Alós Inv. 12). Seda en ram crua, doc. a. 1620 (BSAL, xxii, 314). a) Conjunt de fils de seda col·locats a la fileta per a ordir per fer cintes o galons.—b) Nom de diferents unitats de longitud emprades per als fils i teixits. Els teixidors a mà tenien el ram com a equivalent a deu canes de roba teixida. A Mallorca es diu ram el conjunt de cinc troques de cotó reunides per una lligada. Que tota persona... qui ordesca teles... per fer draps de lana haje a tenir los ordidors de XII rams justs e en cascun ram haje haver XIII palms de cana justs, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 259). Dues troques de burells bernadius... són quiscú de vint e hun ram, doc. a. 1523 (Alós Inv. 46).
|| 11. Part més o menys llarguera d'un tot material i considerada en relació amb altres parts similars; cast. rama. Les uenes de la regió del sers... són rams de una uena que és dita quilis, Tres. Pobr. 54. D'ela naxen altres uenes com a rams e partexen-se en moltes parts, Micer Johan 331. La un ram puge amunt detràs de la espalla, Cauliach Coll., ll. i, d. 2a, c. 4. a) Ram de l'escala: cada sèrie d'escalons compresa entre dos replans; cast. tramo, ramal.
|| 12. fig. Cadascuna de les parts que són com a prolongacions o varietats d'una cosa immaterial, com una ciència, una virtut, una professió; cast. ramo, rama. Pietat és ram de caritat e de necessitat e humilitat, Llull Mil Prov. 442. Especialment: a) Cadascuna de les especialitats d'una tècnica o professió. Per forsa y com a ram d'higiene pública, Ignor. 6. Sa Geometria aplicada an aquells rams, Roq. 3. Es tractava de l'última paraula en el ram de les cambres de bany, Pla Pagesos 68. «Això no és del meu ram»: no és de la meva especialitat, de la meva incumbència.—b) Estament, classe social. «S'ha casat amb una noia del seu ram».
|| 13. fig. Començament d'una malaltia; atac incipient, simptomàtic d'altres de més greus; cast. ramo, amago. «L'avi ha tingut un ram de feridura». «Del disgust, va tenir un ram de sangs». Val a unes plapes blanques... que són de ram de meseledat, Medic. Part. 41. Ve lo bascar, lo mal de cor... hi cent mil altres accidents hi rams de mare, Somni J. Joan 2867. Del afront, tingué un ram de sanchs, Girbal Pere Llarch 13. Donya Tomasa havia tengut un ram d'histèrich oportú, Ignor. 58. Ram de bogeria: atac o manifestació incipient de desequilibri mental. «Aquest home té rams de boig». a) per ext., Ram de son: atac de son que comença a afectar algú. El dexeble el cap tombava | d'un ram d'amorosa son, Salvà Poes. 117. Ram d'enyorança: sentiment d'enyorança que comença a penetrar.
|| 14. Ram d'aigua: ruixat, pluja curta però abundant; cast. chaparrón. Ditxós ram d'aiga, enfila't pel caballó o per la rega, Berga MT 161. «El jardí de mes amors | un ram d'aigo necessita, | una general visita | del vostro riu abundós» (cançó pop. Mallorca.). a) Ram de pedra: calamarsa, pedregada forta (Ribagorça).
|| 15. a) Ram de Sant Isidro: planta de l'espècie Caltha palustris (Cerdanya).—b) Ram de Sant Pere, o de Sant Pere Màrtir: planta de l'espècie Crataegus oxyacantha (St. Feliu de C.); cast. majuelo. (V. arç blanc).—c) Ram de Tots-Sants: nom de diverses espècies cultivades del gènere Chrysanthemum.
    Loc.
—a) Ploure a ram i a vela: ploure molt fort (Costa de Llevant).—b) Portar-ho a ram i fulla: portar les coses a la valenta, amb gran energia, fent cara a tot (val.).—c) Arribar (o Aplegar) a rams a beneir: reeixir, arribar a bona fi, obtenir allò que es pretenia (val.)—d) Fer Pasqua abans del Ram: tenir relacions sexuals abans del matrimoni (Mall., Men.).—e) Dur algú amb rams i palmes: tenir-li moltes atencions, tractar-lo amb extraordinari mirament, fent-li moltes festes.—f) No deixar ram verd: no deixar res, passar pertot ben arreu; tractar un assumpte a fons, sense deixar detall.—g) Posar ram on no hi ha vi: fer imputacions o suposances infundades (val.).—h) Plegar el ram: deixar d'exercir un ofici, d'ocupar-se en una cosa, de procurar dur avant un intent.—i) Esser de bon ram, o de mal ram: (ant.) esser de bona o mala arrel, tenir bon o mal principi. Si veyeu que ab neguna de les dites medecines no guarix, que lo dit càncer és de mal ram e de mala rail, Anim. caçar 56. No són de bon ram semblants alimares, Proc. Olives 1535.—j) No esser ram ni forca: no esser res de profit, esser inservible (Mall.).—l) Passar es ram per dins ca-seva: examinar les pròpies accions o el propi estat, en lloc de ficar-se en coses d'altri (Mall.). Y ara passem es ram per dins ca-nostra, Ignor. 38.—m) Esser la flor del ram: esser la persona o cosa millor, la més selecta o distingida d'un grup. Es maca, ben criada y et dich que és la flor del ram; no en corren, de noyes com la teva, Vilanova Obres, iv, 282.—n) Portar molts de rams de fil dins el cap: portar moltes cabòries o moltes idees o preocupacions (Eiv.).—c) Haver-hi ram i troca per aclarir: haver-hi moltes qüestions o dificultats a resoldre (Mall.).—p) Embullar el ram: embolicar la qüestió. Desembolicar el ram: resoldre la qüestió, les dificultats (Mall.). Sabia embuyar un ram que ningú n'era capaç de treure'n cap ni trellat, Aguiló C., Rond. de R. 19. Serà fàcil ... que sàpia desentrunyellar aquest ram, Penya Mos. iii, 219.—q) Esser del ram de l'aigua: esser pederasta (Barc.).
    Refr.
—a) «No poseu ram on no hi haja taverna»: vol dir que cal no fer imputacions o suposicions infundades (val.).—b) «El bon vi no necessita ram» (o «no ha menester ram»): significa que les coses bones no necessiten propaganda.—c) «El diumenge de Rams, el qui no estrena, no té mans» (val.).—d) «De pans i de rams, n'hi ha de moltes maneres» (Urgell, Segarra); «Pans i rams, tants com ne vullgues» (Vinaròs): vol dir que hi ha coses que poden esser més o menys abundants o més o menys bones segons l'arbitri dels homes que les fan o les manegen.—e) «Cadascú que passi es ram per ca-seva»: significa que convé més examinar les pròpies accions que criticar les dels altres (Mall.).—f) «Qui ha embolicat el ram, que el desemboliqui»: indica que les preocupacions de resoldre les coses difícils han d'esser per a aquells qui han provocat o produït la dificultat.
Ram: llin. existent a Benassal, Cast., Val., Pedreguer, etc. Hi ha la variant Rams a l'Empordà i a Mallorca.
    Fon.:
rám (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: ramàs, ramarro.—b) Dim.: ramet, rametxo, ramel·lo, rameu, ramic, ramiu, ramó, ramoi.—c) Pejor.: ramot.
    Var. ort.
ant.: ramp (XVIII ramps de fil de cànem, doc. segle XIV, ap. Catalana, ii, 165).
    Sinòn.:
|| 14, ruixat, ruixada, xàfec.
    Etim.:
del llatí ramu, mat. sign. |||| 1, 2, 3.