Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. randa
veure  2. randa
veure  3. randa
veure  4. randa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RANDA f.
|| 1. Conjunt de fils entreteixits formant puntes, destinat principalment a adornar vores de vestit o d'altres peces de roba; cast. randa, puntilla. Unum velum auri ab randes d'aur, doc. a. 1363 (RLR, xvi, 27). Flocadura d'or e de seda e randes d'or per obs de guarnir e obrar les dites camises, doc. a. 1418 (Arx. Gral. R. Val.). Sis camisas de fil y seda y tela prima e randes de seda blancha, doc. a. 1461 (Col. Bof. xxvi, 129). Una roba francesa de cetí negre..., uberta a quatre parts e totes les ubertures perfilades de amples randes de orfebreria, Tirant, c. 435. Dues altres toualloles ab bela randa, doc. a. 1482 (BSAL, xi, 292). Que així li robes son mantell de randa, Canigó ii.
|| 2. Caient d'una vela (BDC, xii, 61).
|| 3. fig. Cosa que per la seva forma o aplicació sembla un teixit de puntes de fil ornamentals; cast. encaje, blonda, orla. Que entre randes del mar i coralines | hagués badat sa virginal parpella, Atlàntida vii. Las randas de mata y els archs de canyas verdas, Pons Auca 95. Amb ses randes gòtiques daurades, Ignor. 74. La clamorosa admiració dels públics... fa, dels concerts de mon pare, una randa de fama, Casp Proses 9.
    Loc.
—a) Fil per randa: minuciosament, amb tots els detalls. Tot, fil per randa, vos ho diran, Somni J. Joan 199. M'imposà, fil per randa, de l'amorós misteri, Pons Com an. 50. Les va contar fil per randa tot lo que li havia succeit, Rosselló Many. 237.—b) Fer fer a algú randa sense boixos: fer-li fer coses feixugues o difícils (val.).—c) Fer bona randa o Portar bona randa: fer-la bona; tenir un mal resultat, sortir malparat (val.). Ell se figurava... que yo callaria com en missa... Cuch, cuch, que no'm trobes; bé pots dir que portes bona randa, y a bona part vas a fer llenya, Rond. de R. Val. 35.—d) Veure la randa als peus: (ant.) veure les coses al revés o molt diferents de com caldria que fossin. A mi no put honor, ans ho tinch a molta gràcia e mercè, mas veig la randa als peus, car ço que yo deuria fer, vostra majestat s'i és volguda cuytar, Tirant, c. 145.
    Fon.:
rándə (or., bal.); rándɛ (Ll.); ránda (Tortosa, Cast., Val., Al.).
    Intens.:
randassa, randeta, randona, randota.
    Etim.:
probablement del germ. randa, ‘vorera, orla’, encara que Corominas DE Cast, s. v., hi oposa dificultats i acaba per inclinar-se més tost a un origen cèltic (V. ran).

2. RANDA m.
Lladre (en l'argot dels malfactors).

3. RANDA topon.
Poblet agregat al municipi d'Algaida (Mall.). Puig de Randa: muntanya a la falda de la qual està situat el dit poblet, i que s'alça enmig de la plana de Mallorca, entre Algaida i Llucmajor. «Es Puig de Randa du barret»: es diu quan damunt el dit puig es posa una boira, considerada senyal segur de pluja (Sineu).
    Fon.:
rándə (Mall.).
    Etim.:
de l'àrab randa, ‘llorer’.

4. RANDA
Llin. existent a Vilopriu.