Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. raure
veure  2. raure
veure  3. raure
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RAURE v.
|| 1. Fregar amb un instrument tallant o aspre la superfície d'una cosa per rebaixar-la o per llevar-ne les adherències, les excrescències o els regruixos; cast. raer. Vénc un home vestit com a foll, e hac ras son cap, Llull Blanq. 79, 3. Algunes fembretes que'ls fan escorxaments..., e'ls raen ab vidre subtil les galtes e'l coll levants-ne certs pèls, Metge Somni iii. Alguns rahen o desfullen la primera taula del cràneum, Cauliach Coll., ll. vii, d. 1a, c. 3. Raure formatge o pa: fregar formatge o pa amb un instrument aspre, amb un rallador, per esmicolar-lo. Dos raylls de raure pa, doc. a. 1410 (Alós Inv. 12). Una rahora sotil per raura formatges, doc. a. 1437 (BABL, xi, 156).Raure la pastera: passar la raora per les parets de la pastera per llevar-ne les deixalles de pasta que hi estan adherides (occ.).
|| 2. Llevar adherències, excrescències o regruixos d'una superfície fregant-la amb un instrument tallant o aspre; cast. raer, rasurar. Lo barber com vol al home adobar sa barba... primerament mulla sa barba per tal que sia mellor per raure, Llull Cont. 122, 10. Guarex malalts molts can beuen ab ui o ab aygua de la pera que raen del seu uas, Jaume I, Cròn. 7. E ell dormint, ras-li los cabels del cap, Canals Carta, c. 23. Convindrà raure lo pèl del lloc ofès, Agustí Secr. 183. a) ant. Esborrar. Que sia gitat de la dita confraria e ras de la carta, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 237). M'oppinió és en mon cor escrita | que, sinó vós, àls no la m'en pot raure, Ausiàs March lxii. Aquell qui peccarà contra mi, jo'l rauré del llibre meu, Serra Gèn. 85. Rauré de les penses humanes eternament lo nom de Grècia, Corella Obres 17.
|| 3. Passar a la terra l'aixada, aixadell o altra eina de tall o pala, per treure'n les herbes, brossa o mates dolentes o inútils (Pallars, Urgellet, Solsona, Cardona, Urgell, Segarra, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, Cast., Val.); cast. rozar, limpiar. Raure el bosc: tallar-ne la brossa i llenya prima (Senterada, Solsona, Urgell, Conca de Barberà). Raure l'era: treure'n les herbes paràsites abans de fer la batuda (Balaguer, Urgell, Segarra, Calasseit, Cast., Val., Sueca). En el Maig deus raure los safrans perquè no s'hi facen rates, Llunari a. 1568 (Aguiló Dicc.).
|| 4. Fer rasa una mesura passant-hi la rasadora (Ribagorça, Pallars, Urgell, Ll., Segarra, Vendrell); cast. rasar. Una rasora de raure blat, doc. a. 1404 (Aguiló Dicc.). Raure la mesura: Aequare labia mensurae, deruere cumulum, Pou Thes. Puer. 207.
|| 5. intr. Estar massa acostades les dues moles d'un molí, de manera que es freguen més fort del que pertoca (Mall., Men.). «Es molí rau»: el molí mol amb les moles massa juntes. a) fig. Moure's les mandíbules amb ganes de menjar (Men.). «Tenc sa boca qui em rau». «Tenc ses barres qui em rauen». «L'amo En Nofre, ¿com no em dau | un poc de tabac en coca? | Me'l calaré dins sa boca, | que tenc es molí qui rau» (cançó pop. Men.).
|| 6. ant. Rosegar, estrènyer amb les dents; cast. roer. En la ferraria... entrà una serp y cercant alguna cosa de menjar comença de raure una llima, Isop Faules 45.
|| 7. Suportar, sofrir el tracte d'algú que molesta o desagrada (Vall de Ribes, Conca de Tremp); cast. sufrir, roer. «Ara aquest és l'amo, i l'haurem de raure tant si volem com si no volem». «Aquest home fa de mal raure». «Al Joan ningú el pot raure».
|| 8. intr. Tenir tractes amb algú involuntàriament o contra la pròpia voluntat; estar-hi lligat o sotmès; cast. habérselas, entendérselas. (En aquest significat s'usa només raure en infinitiu, regit de verbs com haver de, anar a, venir a). «Bé, tu ves fent, que ja hauràs de raure amb mi». «Hem anat a raure amb un amo molt dolent». El general Zapatero tenia... una tal fama de capriciós i dèspota, que l'haver de raure amb ell inspirava sempre una malfiança, Ruyra Flames 131. El fadrí magench... llestant, llestant, se'n va anar a raure ab dues viudes, E. Caseponce (Catalana, ii, 183).
|| 9. intr. Parar, arribar a tal o tal lloc o persona com a terme (de moviment, d'evolució, de canvi d'estat); anar-hi sense tenir-ne voluntat, com empès per la ventura; cast. parar. S'usa principalment raure regit del verb anar, formant la locució anar a raure). La Julita, gràcies a Déu, no podia haver anat a raure en millors mans, Genís Julita 37. ¿Qui podrà dir si el Lleopard inglès anirà a raure a la gàbia d'un domador de feres...?, Vilanova Obres, iv, 85. ¿Ahont reïra de bet deuen haver anat a raure els ossos corcats...?, Caselles Sots 5. Sentia'm pobre | i amb la por d'anar a raure a l'hospital, Maragall Obres, i, 138. Lliurant-la de raure d'amo en amo per una trista soldada, Víct. Cat., Cayres 4.
|| 10. intr. Residir, tenir el seu lloc en tal o tal indret, en tal o tal cosa; cast. estar, parar. A la Mila, lo que més l'espantà de moment fou la cuyna, perquè era hont havia de raure més, Víct. Cat., Sol. 62. Fent trescar desaforadament... tots els qui han de raure'ls a la vora, Pous Nosa 23. Si allò us pensàveu, sereu desil·lusionats i raureu a l'escepticisme, Ll. Bertran i Pijoan (Catalunya, n.o 322). En això va raure, precisament, la seva sort, Oller Hist. 87. La vella endolada deu recordar una munió d'éssers estimats... que ara rauen allí, Villangómez Any 26.
|| 11. intr. Saber greu, recar (Penedès, Tortosa); cast. saber mal, doler. «Això li rau molt». ¿A mi em tractes de gitana, arrastrat?...—Te rau que et digue gitana, Moreira Folkl. 82.
    Loc.
—a) No deixar pèl a raure: no deixar res per verd, endur-se'n-ho tot, prendre-ho tot a algú, no deixar-li res (Mall., Men.). Prengueren per son conte mon amich y la seva gent y no los deixaren pèl a raure, Aguiló Rond. de R.—b) Raure's del cap una cosa: treure-se-la del cap, del pensament (val.). No me la encaixquetada yo? Pos bé se la poden raure del cap, Rond. de R. Val. 20.—c) Raure de mal borràs: anar de mal borràs, portar mal camí, anar de mala manera. Si per malaventura sentireu dir que nostra llengua... rau de mal borràs, Jocs Fl. 1863, 143.
    Refr.

—«Quan la mesura és plena, ella mateixa se rau» (o «tota sola rau»): significa que quan les coses arriben a un extrem del qual no poden passar sense violència, elles mateixes s'arreglen o es posen en un pla de normalitat (Pla d'Urgell, Camp de Tarr.).
    Fon.:
ráwɾə (pir-or., or., bal.); ráwɾe (occ., val.); ráwɾi (Sta. Col. de Q.).
    Conjug.:
segons el model plaure, però el participi de pretèrit té la forma ras, rasa (<llatí rasu, rasa), a més de l'analògica ragut, raguda. En la llengua antiga tenia raure formes especials, diferents de les de plaure, sobretot en el pretèrit perfet simple: ras, rasist, ras, rasem, rasist, raseren.
    Etim.:
pres del llatí radĕre, mat. sign. |||| 1, 2, 4. En l'accepció || 6 sembla haver-hi influència de roure (< llatí rodĕre).

2. RAURE m.
Pilotet de ciment, algeps. etc., que el paleta treu de la bàssia en raure-la o rascar-la (Tortosa). «Pasta només un raure, que ja no necessito més material».
    Etim.:
substantivació de raure art. 1.

3. RAURE
Anar en raure: anar en rauja (Manacor). A ca'n Juan tot anava ab raure, Aurora 258.