Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  rave
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RAVE (i dial. ràvec). m.
|| 1. Planta crucífera de l'espècie Raphanus sativus, d'arrel carnosa cònica comestible (anomenada també rave), fulles inferiors lanceolades i dentades, flors blanques o violades, siliqües inflades i esponjoses; cast. rábano. Donam an Saydo cequier per lavor d'espinachs e de juyvert e de ràuens, doc. a. 1309 (BSAL, viii, 270). Les rayls de les quals usam comunament són aquestes: porres, cebes, ayls e ràvens, Arn. Vil. ii, 163. Aytambé hi val such de raue, Micer Johan 411. Oli de decocció de cebes o de rave gaylesch... ajuden molt a les oreylles malaltes, Tres. Pobr. 25. Per confegir lo rave gualesch, pendreu lo rave gualesch e reu-lo e feu-lo net bé ab aygua, Confits 110. Preneu ràuens e donau-ne al cauall, Dieç Menesc. ii, 37. Hi ha diferents varietats de la mateixa espècie, que es designen vulgarment pel color de l'arrel (rave vermell, rave rosa, etc.). a) Rave petit: crucífera de l'espècie Raphanus raphanistrum, d'arrel prima i dura, flors blanques o groguenques, siliqües primes més llargues que els pedicels.
|| 2. Planta crucífera de l'espècie Sisymbrium irio (La Cellera, ap. Masclans Pl. 185); cast. matacandiles. (V. apagallums).
|| 3. Rave boscà, o Rave de cavall, o Rave de porc, o Rave de riu, o Rave rusticà: planta crucífera de l'espècie Armoracia rusticana, de rizoma gruixut i carnós, fulles radicals molt grans, cordiformes o ovato-oblongues, flors blanques amb sèpals verds i estams drets i divergents, raïm fructífer llarg i clar, silícules globuloses ascendents finament reticulades; cast. rábano rusticano, jaramago.
|| 4. Rave de mar: planta crucífera de l'espècie Cakile maritima, de tronc flexuós, fulles carnoses, flors blanques o lilacines bastant grans, raïm fructífer llarg i clar, siliqua indehiscent biarticulada, llavors oblongues; es fa per llocs arenosos; cast. oruga marítima.
|| 5. fig. Mascle o rabassell de la coa (or.); cast. rabadilla, maslo.
|| 6. fig. Cosa de baixa qualitat, que desplau. «La conferència ha estat un rave» (Mall.).
    Loc.
—a) Esser una cosa de pa i rave: esser de poca valor o importància.—b) Més gelat que un rave: es diu d'una cosa molt freda (Val.).—c) Més coent que un rave: es diu d'algú que està molt irritat (Val.).—d) Dret (o estirat o tibat) com un rave: es diu d'una cosa o persona molt dreta, molt tibada. També es diu tibat com un rave de llavor (Pineda).—e) Créixer per avall, com els raves: es diu d'una cosa o persona que està en decadència, que en lloc de créixer s'arrufa (Mall.).—f) Donar un rave: donar una carabassa, una negativa.—g) Agafar es ràvec: fer morros, irritar-se, enfadar-se (Migjorn-Gran).—h) Prendre el rave per les fulles: entendre una cosa malament, prendre una cosa per una altra.—i) Rave! o Raves! o Raves fregits!: exclamacions d'impaciència, de disconformitat, de negativa o de descreença a allò que un altre diu. Què profecies, ni què raves fregits!, Ruyra Parada 125.
    Fon.:
ráβə (pir-or., or.); rávə (Tarr., Mall.); ráβe (occ., Val.); ráve (Cast., Al.); ráβi (Balaguer, Bellpuig, Sta. Col. de Q.); ráβət (Capcir); ráβet (Isavarri, Boí, Sort, Vilaller, Pobla de S., Tremp, Organyà); ráβək (Perpinyà, Conflent, Cerdanya, Ribes, Berga, Bagà, Empordà, Lluçanès); ráβek (Torre de C., Àger); rávək (Sencelles, Sa Pobla, Men.); ráβik (Artesa de S.); rávik (Alqueria Blanca, Es Llombards); ráβuk (Cotlliure, Ribesaltes); ráβen (Gandia); ráva (Alg.). La forma de plural corresponent a rave és ràvens en el català occidental i valencià, raves en l'oriental i mallorquí; les formes dialectals acabades en consonant -k o -t formen el plural prenent -s: ràvec ràvecs, ràvet ràvets, etc.
    Var. ort.
ant.: raua, raue, rraua (Libre de tres, n.o 134).
    Intens.:
—a) Augm.: ravenàs o ravegàs, ravenarro o ravegarro.—b) Dim.: ravenet o raveguet, ravenetxo o raveguetxo, ravenel·lo o raveguel·lo, raveneu o ravegueu, raveniu, ravenó o ravegó.—c) Pejor.: ravenot o ravegot.
    Etim.:
del llatí raphănu, mat. sign. ||1.