Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. real
veure  2. real
veure  3. real
veure  4. real
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. REAL adj.: cast. real.
|| 1. Que té existència efectiva. Collint la substància real y enteniment de aquelles, Isop Faules 2. L'equilibri era més aparent que real, Galmés Flor 95. Focus real: focus on els raigs lluminosos reflectits o refractats vénen a convergir (no llurs prolongacions, com en un focus virtual).
|| 2. Pertanyent o relatiu a les coses, no a les persones. Drets reals: drets inherents a les coses. Si algú serà condempnat en actió real que sia cosa seent, Cost. Tort. I, v, 1. Obligant sas persones y béns com a deutes fiscals y reals, doc. a. 1620 (Bofarull Mar. 113).
    Fon.:
reáɫ (Barc., Val., Palma).
    Intens.:
realíssim, -íssima.
    Etim.:
pres del llatí reāle, mat. sign.

2. REAL (ant. escrit també reyal).
|| 1. m. o f. Campament; conjunt de tendes on s'allotja un exèrcit en campanya; cast. reales, campamento. Fort atendats fet un polit reyal, Francesc Ferrer (Cançon. Univ. 296). Tenia y moltes tendes parades que paria fos un real, Tirant, c. 48. A tots quants hi anauen, dauen a menjar molt copiosament a la real, Tirant, c. 64. Consent esta nit repòs a mon camí dintre lo teu reyal, Alegre Transf. 38. Un silenci sepulcral | se'n féu en tot el real, Ruiz Poes. 14. Real de gent armada: Castra: Real de gente armada, Nebrija Dict.
|| 2. m. Lloc on el rei En Jaume I estigué atendat durant el setge de València, i que després tingué edificis i jardins que foren residència dels reis successors seus. Nós fom entre la rambla e'l reyal e la torra, Jaume I, Cròn. 282. Val de cens cascun any lo Reyal del senyor Rey, lo qual té N'Alfonso G., CC sòlidos, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 111). Nuyt escura fo ans que fossen al Reyal, hon lo senyor rey manà que hi posàs lo rey de Castella, Muntaner Cròn., c. 23. Que façats fer devant lo nostre reyal d'aquexa ciutat una plaça en la qual puxen fer certes armes, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 522). Havem provehit de la administració regiment e guarda del nostre Reyal de la ciutat de València, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 545). Per raó del cadafal lo qual per satisfer a la honor del molt alt senyor Rey e a son plaer en la rambla de la dita ciutat, dauant lo seu Real, fem fer de fusta, doc. a. 1407 (Arch. Ib. Am. xxiv, 362).a) Palau del rei. Aplegades que foren en la dita gran sala major del dit palau major real..., venguda ja la hora destinada e ordenada per levar del dit Real lo cors del dit senyor Rey, Carbonell Ex. Joan II, c. 50 51 (es refereix al palau reial de Barcelona).
|| 3. topon. a) El Real de Gandia: poble situat en l'Horta de Gandia.—b) El Real de Mont-roi: poble de la vall dels Alcalans, a 28 qm. de la ciutat de València.—c) La Real (ant. Sa Real): poble del municipi de Sant Pau de Segúries (comarca de Camprodon). Les leudes censals et esdeveniments de Ça Real valen uns anys ab altres apart del Senyor Rey que l'abat de Sent Johan çes Abadesses hi pren la meytat, de LX a LXX sòlidos, doc. segle XIV (Col. Bof. xxxix, 19).—d) La Real: poblet del municipi de Palma, situat en el lloc on estigué emplaçat el nucli principal de l'albergada del rei en Jaume I durant el setge de la ciutat de Mallorca. Atrobaren en lo pont de la Reyal hun canó, Codi Çagarriga 119.—e) Sa Real: alqueria del terme de Sant Llorenç des Cardassar (Mall.).
|| 4. Llin. existent a Barc., Sabadell i Mallorca. En Bernat Real, doc. a. 1316 (Mem. Ac. B. L., ix, 124).
    Etim.:
de l'àrab vg. raḥal, var. del clàssic raḥl, mat. sign. ||1. El fet d'haver-se convertit el lloc del campament de València en una residència del rei (|| 2) explica que el real de procedència aràbiga es confongués amb el real o reial procedent de rei, i que s'escrivís sovint reyal, i que dins la ment dels parlants esdevingués real sinònim de ‘palau reial’. Per a més detalls, cf. Coromines DECast, iii, s. v. rehala.

3. REAL adj.:
V. reial, art. 1.

4. REAL f. (dial.):
V. rel.