Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  rebombori
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

REBOMBORI m.
Soroll molt fort i confús produït per gent fortament excitada; cast. alboroto, zarabanda, tremolina. D'armats tals esquadres, que cert me semblauen | algun gran roydo o gran rebombori, Brama llaur. 15. La Gica... estava entrebajoch, y en tant de lloch com lo puny, de oir el rebombori y la comèdia que passava, Rond. de R. Val. 39. Prou de rebombori que s'arme en aquells moments!, Pascual Raval 14. Havia ja cessat pertot arreu l'amoïnador rebombori de la festa, Oller Vilaniu 85. Hi va haver un rebombori entre les turbes, Caselles Mult.20. Especialment: a) Avalot de gent insubordinada; cast. alboroto, jarana.b) Acció de parlar molta gent d'una mateixa cosa insistentment i amb excitació; cast. revuelo. El rebombori que, de mica en mica, axecava aquell casament, Oller Pil. Pr. 243.
    Var. form.:
barrambori, borrombori, rimbombori, rebombòric, rebamboli, rebambòlit.
    Fon.:
rəbumbɔ́ɾi (or.); rebombɔ́ɾi (occ., val.); rəbumbɔ̞́ɾi (mall., men.); bərəmbɔ́ɾi (Empordà); bərumbɔ́ɾi, burumbɔ́ɾi (Solsona, Cardona); rəbumbɔ̞́ɾik (Eiv.); rəbəmbɔ̞́li, rəbəmbɔ̞́lit (Eiv.). Les formes rimbombori i borrombori no les tenim registrades del llenguatge viu, però apareixen usades la primera per J. Bodria i la segona per A. Bofarull (citats per Aguiló Dicc.).
    Etim.:
derivat del radical onomatopeic rebomb-, que apareix en el verb rebombar.