Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  recobrar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RECOBRAR v. tr.
|| 1. Tornar adquirir; tenir de bell nou; cast. recobrar, recuperar. Frater meus aurà recobrada ipsa abatia, doc. a. 1050 (RLR, iii, 275). XX míllia sous que... deuen-se pagar a santa Maria d'agost, e deu-los recobrar al XII dia de juliol, doc. a. 1274 (Soldevila PG, iii, 463). Hauem desig de recobrar la libertat en la qual solíem esser, Llull Gentil 103. La casa d'Aragó ha recobrats los dits llochs, Muntaner Cròn., c. 17. En presència de tuyt recobrà la vista, ibid, c. 171. Durà el so d'aquella arpa recobrada, Costa Trad. 165. Quan recobrà l'alè, Ruyra Parada 165.
|| 2. refl. o intr. Tornar adquirir la salut, l'ús dels sentits, l'estat normal de bondat; cast. recobrarse. Els convalescents desenganyats se recobren ab pessichs de peix, Vilanova Obres, iv, 98. Quan recobrà, estava dins son llit, Ca-nostra, n.o 37.
    Fon.:
rəkuβɾá (or., men., eiv.); rekoβɾá (occ.); rekoβɾáɾ (val.); rəkoβɾá (mall.).
    Etim.:
del llatí recuperare, mat. sign.