Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  rector
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RECTOR, -ORA m. i f. i adj.: cast. rector.
|| 1. adj. Que regeix. «Les minories rectores d'un poble». «Hi ha reunió del Consell Rector de l'Estudi General».
|| 2. m. i f. Persona que regeix una comunitat, un conjunt humà. Que negun poble no elegís a son regiment negú al qual se donàs simplament, sinó que fos rector a temps cert o a tostemps ab certs pactes, Eximenis II Reg., c. 31. Gran rector en la Esgleia terrenal, Sermons SVF, ii, 262. Sots una aprobatíssima mastressa anomenadora mare rectora, doc. a. 1518 (BSAL, iii, 109). Especialment: a) Qui presideix una Universitat d'estudis. Rectors de Universitats, Ordin. Univ. 1596, f. 50.—b) Sacerdot que regeix una església, i sobretot el qui, nomenat per concurs d'oposició, regeix una parròquia. Los rectors de les parroquials esgleyes, doc. segle XIII (Miret Templers 341). En aquesta jerarchia van papes, cardenals, bisbes, rectors, vicaris, Sermons SVF, i, 192. Un cop a l'any hi ve el rector de Noedes a beneir-lo, Massó Croq. 17.—c) vulgarment, Capellà, sacerdot, encara que no tingui càrrec directiu (val.).
|| 3. f. a) Majordona o criada del rector (or.). T'he llogat a ca la senyora Pelegrina rectora, Víct. Cat., Cayres 189.—b) La Rectora: nom de la campana que mira a ca'l Rector (Sueca).
|| 4. m. Ocell palmípede de l'espècie Clangula glaucon, anomenada també perdigana d'aigua (Boscà Fauna Val. 537).
    Loc.
—a) Estar gras com un rector: estar molt gras (Empordà).—b) Estar com rector i majordona: esser una parella de germà i germana, o de marit i muller sense fills (Empordà).—c) Haver-n'hi per a contar-li-ho al Pare Rector: haver-hi motius seriosos per a atribuir importància a una cosa (Martí G. Dicc.).—d) Senyor Rector, ¿vol figues?, també les hem de donar al porc: es diu referint-se als qui només donen allò que no poden aprofitar.—e) Bo està es Rector per a uns quants billets!: es diu per indicar que no és el moment oportú per a allò que algú demana o vol fer (Mall.).
    Refr.
—a) «Sempre és bo que el Rector sàpiga de lletra»: es diu quan, en una colla de gent que no arriba a entendre's, en surt un que explica bé les coses i aconsegueix posar orde en la discussió (Empordà).—b) «Entre el rector i l'escolà, diuen la missa»: significa que les persones que tenen activitats semblants també solen tenir semblants tendències o caràcter.—c) «El rector no es recorda de quan era vicari» (o «de quan era escolà»): es diu pels qui quan són grans o posats en un càrrec elevat mostren poca tolerància amb els defectes o debilitats dels nois o dels súbdits, com si ells no haguessin tingut les mateixes (or., occ.).—d) «El rector fa els parroquians»: significa que els dirigents influeixen amb llur conducta i exemple damunt els dirigits.—e) «A la vinya del rector mai hi pedrega»: es diu referint-se a persones que tenen molt de poder o mitjans per a defensar-se de les adversitats.
    Fon.:
rəktó (or.); rəktú (Ross.); rəttó (Empordà, Bal.); retó (occ.); retóɾ (val.).
    Intens.:
—a) Augm.: rectoràs.—b) Dim.: rectoret, rectoretxo, rectoreu, rectoriu.—c) Pejor.: rectorot.
    Etim.:
pres del llatí rectōre, ‘que regeix’.