Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  reig
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REIG m.
|| 1. ant. Rei. La forma reig equivalent a ‘rei’ s'ha conservat en la toponímia i en l'antroponímia. a) topon. Molins de Reig, forma antiga del nom de l'actual Molins de Rei (apareix en un doc. de l'any 1387 ap. Est. Univ. xiii, 108, i fins en un de l'any 1599 ap. Col. Bof. xli, 377). Collet del Reig: turó emboscat del Ripollès (Labèrnia-S. Dicc.). Puig-Reig: poblet del Berguedà. Puig de Reig: muntanya en el terme de Bunyola (Mall.). Fonteta del Reig: font situada en el terme de Benifaió (Ribera de Xúquer).—b) Llin. existent a Anglès, Castelló d'Empúries, Cornellà, Fontcoberta, Palamós, Fornells de la Selva, Porqueres, Vilademuls, L'Ametlla, Cardona, Malgrat, Montmajor, Premià de Mar, Barc., Benifallet, Vilallonga, Artesa de S., Balaguer, Borriol, Val., Alaquàs, Al., Dénia, Muro d'Alcoi, Mall., Eiv., etc.
|| 2. Peix de l'espècie Umbrina cirrosa, de forma rodonenca, amb les escates argentades (Bal.); cast. berrugate.
|| 3. a) Peix de l'espècie Sciaena aquila, molt gros, de carn blanca i molt alimentícia (Tarr., Tortosa); cast. corvina.b) Peix de l'espècie Corvina nigra (Barc., Val., Mall.); cast. corvina. (V. corball || 1). Retg [sic] tonyina, tortuga... e tot altre peix de tall, doc. a. 1324 (Archivo, i, 367). La liura carnicera de mujals, de lisses..., de lops, de mort, de reg [sic], doc. a. 1370 (BABL, xii, 148). La libra carnissera del corbay, del amffós, del reig e de tot peix semblant, doc. a. 1373 (arx. mun. de Barc.). Salmó o estorió o enfós o reyg o cèrnia, Flos medic. 269 vo.
|| 4. a) Bolet comestible de l'espècie Amanita caesaera, de color vermellós per damunt i groc clar per sota, de capell molt voluminós i de gust molt bo a la majoria de les comarques (Empordà, Montseny, Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Conca de Barberà); cast. seta real.b) Reig blanc: bolet de l'espècie Amanitopsis baccata (Masclans Pl. 186).—c) Reig bord, Reig de fageda, Reig fals, Reig foll, Reig tinyós o Reig vermell: bolet verinós, de l'espècie Amanita muscaria, que damunt el barret té motetes blanques i es fa a boscos de mòdegues i a algunes pinedes; cast. culato falso.
    Loc.

Dormir com un reig: dormir profundament (Cullera).
    Fon.:
réʧ (or., occ., val., bal.).
    Etim.:
del llatí rēge, ‘rei’.