Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. reina
veure  2. reina
veure  3. reina
veure  reïna
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. REINA f.: cast. reina.
|| 1. Dona que exerceix el poder reial o que és la muller del rei. Lo pare de nostra Dona sancta Maria no fo rey, ne sa mare no fo reyna, Llull Gentil 199. Axí com de les altres reynes és acostumat, Pere IV, Cròn. 273. Orithia, reyna de Matzonia, Metge Somni iv. Jamai cap afligida reina | se mostrà a un fill amb més brillant corona, Canigó ii. Reina regent: reina viuda que exerceix el poder reial durant la minoria del princep hereu. La reina mare o la reina vella: la mare del rei. a) Títol donat a la Verge Maria, amb diversos complements (del cel, de Paradís, de la glòria, dels àngels, etc.). Maria reyna del cel, Trobes V. Maria [94]. Devots de aquella alta y humil reyna de parahís, Pereç St. Vicent 51. Càntics a la Reina dels Àngels, Verdaguer Exc. 45.—b) Nom afectuós que s'aplica a nenes o dones. Pos mira, reyna, di-li a la mare que li pose palla, Guinot Capolls 76. Feys lloc an aquexes reynes, Galmés Flor 57.—c) Reina!, o Reina del cel!, o Reina pura!, o Reina santíssima!: exclamacions d'admiració (amb les quals s'al·ludeix a la Verge Maria).
|| 2. a) En el joc d'escacs, la peça principal després del rei. Es la dita reyna sehent a la part squerra del rey, Scachs 18.—b) Reina de les bitlles: en el joc de bitlles, la bitlla més adornada que les altres, i fins més que el rei, i que val més que totes.
|| 3. fig. Dona o animal o cosa que per la seva importància o excel·lència sobresurt damunt les altres de la mateixa espècie, del seu rang, classe, etc.; que ocupa una posició suprema o preeminent. Aquesta és que a tots Natura dóna, | reyna en los més e de molt pochs esclava, Ausiàs March cxviii. Jo reina d'amor seria | dins un castell com un sol, Costa Poes. 5. La reina de la festa: la dama o donzella que presideix uns jocs florals. Reina dels cossiers: dansador vestit de dona que presideix la dansa dels cossiers (Mall.). La reina dels cossiers va perdre el mirinyac, Rosselló Many. 161. La reina de les flors: nom que es dóna a la rosa. Especialment: a) L'abella femella (anomenada també rei).—b) Reina dels boscos: planta de l'espècie Asperula odorata.c) Reina de les flors: planta cactàcia de l'espècie Cereus speciosissimus, de tronc carnós i eixamplat semblant a les fulles, les quals estan formades per espines molles, flors hermafrodites amb pètals nombrosos i estams persistents.—d) Reina dels prats: planta de l'espècie Filipendula ulmaria, de tronc solcat, fulles pinnatipartides, flors blanques en cimes terminals i estams més llargs que els pètals.—e) Reina Margarida: planta de l'espècie Callistephus chinensis.f) Reina de les violetes: planta de l'espècie Campanula pyramidalis, de flors blau violat, petites, molt cultivada en els jardins.—g) Reina Lluïsa: herba Lluïsa.
Reina: llin. existent a València, Mallorca i Menorca.
    Loc.

Voler esser més que la reina Ester: esser molt vanitós o presumptuós (mall.).
    Fon.:
réјnə (or., bal.); réјna (Andorra, Tortosa, País Valencià, Alg.); rέјnə (Olot); rέјnɛ (Maella); réɲə (Solsona, Camp de Tarr.); réɲɛ (Ll.).
    Var. form.:
regina (Reyna o regina, tot se pot dir, mas lo vulgar català e valentià és dir reyna, car regina no's diu sinó en cobles o per troves per los predicants la paraula de Déu, com ara: O Regina del cel, Pau Regles 290); rehina, amb l'accent sobre la i (que és l'accentuació primitiva, de la qual es troben nombrosos exemples en obres en vers, com ho demostren aquests passatges: Foren presentats a la senyora Rehina, doc. a. 1439, ap. Ardits, i, 388; Gests e vestits | tots de beguina, | de la Reyina | dona Viulant, Spill 3839; No's deu altar de tort ni de rapina | ni cobeiar dona sol la Reyna, Cançon. Univ. 310; La veritat de res no pot apendre | y esclava fa de sa rahó rehyna, Ausiàs March, c.).
    Etim.:
del llatí regīna, mat. sign. La forma catalana antiga era rehina, o sia, reïna amb l'accent sobre la i. La forma actual, reina, és efecte d'una atracció de l'accent de la vocal dèbil cap a la vocal més forta e.

2. REINA f.:
V. reïna.

3. REINA f. (dial.),
per regna (Mall.); cast. rienda. «Anava a reina solta».

REÏNA (i reina): f.
Resina. Carga de reyna, VI drs., doc. a. 1317 (RLR, xxxi, 72). Aiuda que sia fet... de pega negre solament o ab reyna, Cauliach Coll., vi, va, 4. Lo que està untat de rehina o lo que està mesclat ab rehina: Resinatus, Lacavalleria Gazoph. El sol cau de ple a ple, fent plorar la reïna dels nusos, Bertrana Herois 8. No se't desuntaran les quatre potes | untades amb reïna de l'infern, Sagarra Comte 261.
    Fon.:
rəínə (pir-or., Cardona, Solsona, Camp de Tarr., Conca de Barberà); reína (Tortosa); rέјnə (Ripoll); rə́јnə (mal.); réјnə (men.); rέɲə (Vendrell).
    Var. ort.
ant.: rayne (Serra Gèn. 140), rayna (Dieç Menesc. ii, 59 vo).
    Etim.:
del llatí resīna. La variant reina, amb l'accent sobre la e, és efecte de la mateixa atracció d'accent que apareix en reina art. 1 (< regīna).