Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. rem
veure  2. rem
veure  3. rem
veure  4. rem
veure  5. rem
veure  6. rem
veure  7. rem
veure  rém
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. REM m.
|| 1. Instrument que consisteix en una peça de fusta, llarga, que per un extrem forma un mànec i per l'altre una pala amb què es bat l'aigua des de l'interior d'una embarcació, i serveix per a fer avançar aquesta; cast. remo. La galea va enfusa per lo empenyiment dels rems, Llull Cont. 340, 24. Pus segur nauega hom riba mar ab rems que ab gran vela al pélech, Jahuda Cató 79. La tempestat... era tanta, que trenca los rems, Curial, iii, 41. De peus i mans servint-se com d'ales i de rems, Atlàntida vi. Barca de rem: embarcació que es mou per l'acció dels rems. Trià les millors tres galees de rem que hi fossen, Muntaner Cròn., c. 81. A rems o Al rem: per l'acció dels rems. Se alargaren a rems per fer lur viatge, Ardits, i, 52 (a. 1395). Com la llanxa que va al rem, Penya Poes. 68. Batre de rems: posar en moviment els rems dins l'aigua per fer anar l'embarcació. Les galees van batre de rems, Muntaner Cròn., c. 67. Llevar rems: (ant.) alçar els rems per fer aturar l'embarcació. Curial... fou encontrat per nou galeres del rey Carles, e enuironat Curial, lleuà rems, Curial, iii, 10. A tot rem: amb tota la velocitat possible.
|| 2. Nom de diferents objectes que per la seva forma semblen un rem d'embarcació. a) Instrument consistent en una barra-llarga de fusta que a un extrem porta entravessada una pala quadrada, que els blanquers empren per a remenar la calç, l'alum o el reforç dins els clots respectius (Igualada).—b) Bastó de fusta amb què els confiters remenen la pasta (Valls).—c) Barra llarga i tornejada que va de llarg a llarg del teler de vetes, i que fent un moviment de zig-zag fa anar el teler; el rem va collat a sota les caixes (Manresa).—d) La biga rodona i més prima d'un cap que de l'altre, que pot sostenir el pes d'un encanyissat de guix (Urgell).—e) Extremitat d'un persona o animal (braç o cama, pota d'un quadrúpede, ala d'un ocell). Aquest rem de cames i aquesta fortalesa de cascos no els envejo, Busquets Montseny 15.—f) fam., pl., Culleres i forquilles (Empordà). «Has posat els plats, però no has portat els rems».
|| 3. fig. Rem de galera, o simplement Rem: treball a fer, sobretot si és llarg o penós; cast. remo. «Tinc el rem en aquell hort». «Me'n vaig al rem»: me'n vaig a la feina.
|| 4. fig. Negocis o ocupacions directives; direcció d'una casa, d'una organització, etc. «Quin rem, que mena aquest home!»«Aquesta dona porta tot el rem de la casa». ¿l què hi entén el teu pare, a dur el rem d'una casa?, Pous Nosa 61.
    Loc.
—a) Anar al rem i a la vela: anar molt de pressa. A veles, rems, | vos ve vellea, Spill 4232. Qu'en mar de crims corren a veles y rems, Viudes Donz. 250. La pendència s'encenia a rem y a vela, Rond. R. Val. 70.—b) Vogar un rem en una cosa: (ant.) intervenir hi, ficar-s'hi, prendre-hi part. Lo regent la Cancelleria hi-ha vogat un rem, Pere M. Carbonell, segle XV (Col. Bof. xxviii, 321).
    Fon.:
rέm (or., Maó); rém (occ., val.); rə́m (mall., Ciutadella, Eiv.).
    Intens.:
—a) Augm.: remàs, remarro.—b) Dim.: remet, remetxo, remel·lo, remeu, remiu.—c) Pejor.: remot.
    Etim.:
del llatí rēmu, mat. sign. ||1.