Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  remetre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REMETRE v. tr. o intr.: cast. remitir.
|| 1. tr. ant. Tornar posar una cosa en el lloc que abans ocupava, en la situació en què abans estava. Senyal és cert que hon mal se pot metre, | al final bé a ver no's pot remetre, Ausiàs March cxiii. Us supplich... que vullau remetre totes aquestes coses a oblivió, Tirant, c. 102. Per ajudar a nostre dit cosí d'Aragó per remetre en sa hobediència sos dits subjectes, doc. a. 1462 (Col. Bof. xxii, 213). Remetrer un os fora de lloch: In suam sedem luxatum os reponere, restituere, Lacavalleria Gazoph. a) refl. Tornar a un estat o activitat. Ell se és remès a fer bondat: Se ad officium revocavit, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. tr. Posar a càrrec, a judici o a arbitri d'algú. La dita appellació li és rebuda e és remès al jutge de les appellacions, Consolat, c. 11. Està lo dit Radamantus, qui les ànimes a ell remeses jutge, Metge Somni iii. Lo dit Concell, tots concordants, remeteren les dites coses als dits honorables consellers, Ardits, i, 273 (a. 1430). Me só posat en tan strem perill remetent-ho tot a la benauenturada fortuna, Tirant, c. 291. Tingam conort en les injúries nostres, recordant les sues, remetent a ell la causa de les nostres offenses, Villena Vita Chr., c. 221. a) refl. Posar-se a l'arbitri o criteri d'altri. Jo no sé si axò és verdader, jo me'n remeto als qui ho diuhen, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. tr. Trametre, enviar. Que li atorgàs vint dies d'espay, dins los quals ell pogués remetre sos missatgers en França, Muntaner Cròn., c. 168. Tornà... ab lo dit hom qui ere estat remès per los de Martorell, doc. a. 1391 (Ardits, i, 12).
|| 4. intr. (dial.) Contestar. «Li he escrit i no m'ha remès» (Manacor, ap. Aguiló Dicc.).
|| 5. intr. (i ant. refl.) Envestir contra el qui ataca; tornar-s'hi. «Mira que és dolent aquell al·lot! Ell remet a sa mare i tot!» (Mall., Men.). Tots los moros se remeteren a ell, Tirant, c. 92. Li remeté amb una manotada a la cara, Rosselló Many. 150.
|| 6. tr. Perdonar; eximir de càstig. Per tan poca pena li remet e perdona tan grans e tan lleigs peccats, Eximenis Conf. 3. La oració en la present vida val a remetre peccats, Canals Carta, c. 53. Lo peccat no és remès si donchs los torts e injúries no són restituides, doc. a. 1468 (BSAL, x, 13). Per la tua inefable clemència m'o remeties e perdonaues, Psaltiri.
|| 7. tr. Diferir, deixar per a més envant. Remetrer o diferir lo combat al tercer dia, Lacavalleria Gazoph.
|| 8. intr. Perdre intensitat. «El vent ha remès». «Si la febre remet, et podràs aixecar».
    Loc.

Partir carta remesa: partir tot seguit, sense dilació (Pòrtol).
    Fon.:
rəmέtɾə (or., Maó, Alaró, Binissalem); remétɾe (occ., val.); rəmə́tɾə (mall., Ciutadella, Eiv.).
    Conjug.:
segons el model prometre.
    Etim.:
del llatí remĭttĕre, mat. sign.