Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. remolcar
veure  2. remolcar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. REMOLCAR v. tr.
|| 1. Fer caminar una embarcació estirant-la des d'una altra amb una corda o cadena; per ext., fer caminar un vehicle qualsevol estirant-lo des d'un altre vehicle; cast. remolcar. Mariner és tengut que vaia a remolcar nau o leny per entrar en port si notxer li u comanda, Consolat, c. 159. Ordenam que nós primer e despuix tots los altres qui eren en les dites galeres remolcassen cascú una nau... E nós començàrem a remolcar la nau en què eren les nostres viandes, Pere IV, Cròn. 132. Una fusta de moros remolcava una barcha, doc. a. 1494 (BSAL, x, 127).
|| 2. a) tr. Arrossegar, fer anar fregant per terra (Men.); cast. arrastrar. «No remolquis sa capa, que l'embrutes».—b) intr. Arrossegar-se, anar fregant per terra (Men.); cast. arrastrarse. «Ves-te'n, homo desditxat; | ¿què has de fer de sa meua ossa? | Aquells cabeis delicats | ja remolquen per sa fossa» (cançó pop. Men.). «Mira, que es vestit remolca!»
    Fon.:
rəmuɫká (or., men., eiv.); remoɫká (occ.); remoɫkáɾ (val.); rəmoɫká, rəmoɫсá (mall.).
    Etim.:
del llatí remŭlcare, mat. sign. ||1.

2. REMOLCAR v. tr.
|| 1. Regirar, remoure una cosa d'un costat a l'altre o de dalt a baix (mall.); cast. revolver. «Cada vespre quan me colg | vos represent una estona; | ja que no veig sa persona, | de pensament vos remolc» (cançó pop. Mall.). Llavò remolca ben remolcada amb sa mà s'aigo aquella a fi de que se mescli bé amb s'oli, Alcover Cont. 208.
|| 2. refl. Ajeure's i donar voltes per terra o damunt una altra superfície (mall., men.); cast. revolcarse. S'àrabe se tira en terra remolcant-se per dins sa pols, Ignor. 71. Salvatges fangars on se remolquen els porcs senglars, Riber Geòrg. 81.
|| 3. tr. Fer caure algú en una lluita o impuls (mall., men.); cast. derribar. Es bouets axí mateix remolquen homos y los esquexen es calsons, Ignor. 8.
|| 4. tr., fig. Malfamar, parlar molt malament d'algú; criticar asprament (mall., men.); cast. difamar, hablar mal. «Aquesta al·lota ha estat molt remolcada». Voltros, periodistes, que tant heu remolcat es pont de fusta, Roq. 48.
    Etim.:
de rebolcar, modificat per contaminació de remolcar art. 1.