Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. reng
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RENG (ant. escrit rench). m.
|| 1. Clos disposat per a tenir-hi un combat, i sobretot el que es formava de barres o palissada per a celebrar-hi justes o torneigs; cast. liza, palenque. Quand lo caualler ... serà tret de la sella penjant en los arçons o estreps o del tot posat en terra, és dit fora de rench, Menaguerra Cavaller. E corren puntes | de galans juntes | s'hi para rench, Spill 7407. Null junyidor no féu encontre tal | d'on fos content com yo veent lo rench, Ausiàs March, lx. Admetí algunes astes dins mon rench, Coll. Dames 673.
|| 2. ant. Combat tingut dins un clos com a espectacle; cast. palenque. Lo dia del rench se calçà la calsa e la çabata, Tirant, c. 173. La Ciutat féu tenir rench a la plassa del Born, Ardits, iii, 8.
|| 3. Passadís entre dues baranes o balustrades, que anava des del cor fins al presbiteri de la Seu (Mall.). Posades totes les creus, de la Seu y de las Parròchias, en el trencat del rench, doc. a. 1725 (BSAL, xii, 90)
|| 4. Línia formada per diverses coses o persones col·locades una al costat de l'altra (or., occ., val.); cast. línea, fila, hilera. «Al mas tinc dos rengs d'oliveres molt ufanoses». «Jo visc en aquell reng de cases». «Quan copies, no et saltis de reng». «Els venedors del mercat estan en el reng» (en la fila i orde que els correspon). En lo cel emperial estaran los àngels denant Jesu Christ en rencs ordenats, Llull Arbre Sc. ii, 173. Per assò avets vós ordonats rencs de sants: en los uns estaran los àngels, e en los altres los prophetes e en los altres los màrtirs, Llull Cont. 59, 11. Al col de la Verge Maria ha un rench de corals, doc. a. 1531 (Miret Templers 577). Resseguirien els renchs de taulells y banchs, Pons Auca 214. Entre els dos rencs de columnes, Verdaguer Exc. 37. Prendre reng: ocupar lloc en la línia de combatents, d'espectadors, de venedors o compradors, etc.
|| 5. Faixa o tira d'herba o de cereal que el dallaire talla i que roman estesa a terra (Massalcoreig, Gandesa). Tirar-li a reng doble: treballar molt de pressa i amb poc mirament (Gandesa).
|| 6. Filera de teules que forma la canal per on s'escorre l'aigua de la teulada (Igualada, Gandesa).
|| 7. fig. Quantitat de certa consideració; seguit de coses posades unes a continuació de les altres (Rojals, Morella). «Aquests animals valen un reng de duros». De reng: de tira, de renglera. «He estat al llit cinc dies de reng».
    Loc.
—a) De reng a reng: de banda a banda (val.); cast. de parte a parte.—b) A la processó d'Herbers, anaven quatre i arrengleraven tres, i un atre que deia: «A rengs, a rengs, cavallers!»: es diu referint-se a un lloc on hi ha excés de persones ocupades sense necessitat.
    Fon.:
rέŋ (or.); réŋ (occ.); réŋk (val.).
    Sinòn.:
— || 4, renga, renglera, rastellera, rengle;— || 5, rem.
    Etim.:
del germ. hring, ‘cercle’, ‘fila’.