Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  repicar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REPICAR v.
|| 1. tr. Picar de nou o insistentment una cosa; cast. repicar. I vos repicaran les mosques, Saisset A tort 11. Repicar alguna cosa sobre de la enclusa, tornar a picar alguna cosa sobre de la enclusa, Lacavalleria Gazoph. Repicar una paret: tornar-la picar amb els martells o altres eines. Repicar un dibuix: picar de nou un dibuix. Repicar la sabata: picar de nou el punt de la sabata quan està tot acabat. Repicar els alls: picar-los insistentment dins el morter per esclafar-los; fig., importunar algú amb insistència.
|| 2. Sonar les campanes sense voltejar-les, fent anar el batall de banda a banda i rítmicament. a) tr. Que fes repicar les campanes, Desclot Cròn., c. 139. Huy matí... repicaren lo seny una gran estona, Epist. Pere 93.—b) intr. (essent la campana el subjecte) Totes les campanes sonaren e repicaren, Carbonell Ex. Joan II, c. 80. Y la campana encara repica ab més feresa, Collell Flor. 77.—c) absol. Passant davant lo castell del cavaller mort, començaren a repicar, Curial, ii, 9.
|| 3. tr. Sonar de pressa un instrument de percussió, i en general donar cops repetits amb un soroll o ritme semblant al del repic de les campanes; cast. repicar. a) tr. Com aquell que repica el pandero, Vilanova Obres, xi, 147. Es posà dret, tot pataquejant l'espay y repicant el sol ab ses botes, Pons Auca 85.—b) intr. (amb el nom de l'instrument o de la cosa que produeix els cops, com a subjecte) La pluja repicant ab alts y baixos de fúria damunt los pastosos vidres, Oller Fig. pais. 206. Los de dalt repicaven de mans, Vilanova Obres, iv, 109.
|| 4. intr. Tenir raons, disputes sorolloses. Ab quants practiquen, | ab tots repiquen, Spill 9820.
    Loc.

Fes-te repicar!: ho diuen a algú per enviar-lo a mal viatge, per negar-li allò que demana (Empordà, Vallès, Penedès, Camp de Tarr.).
    Refr.
—a) «Està segur el qui repica»: es diu referint-se a aquells que estan situats a lloc privilegiat, on no han de tèmer els perills a què els altres estan exposats.—b) «Tant li és repicar com tocar de mort»: al·ludeix a una persona de caràcter variable, que passa fàcilment d'una opinió o d'una afecció a una altra d'oposada.—c) «No es pot repicar i anar a la processó»: significa que no es poden tenir al mateix temps tots els avantatges, ni es poden fer simultàniament dues coses incompatibles.
    Fon.:
rəpiká (pir-or., or., bal.); repiká (occ.); repikáɾ (val.); rəpiсá (Palma, Manacor); rapiká (alg.).
    Etim.:
de picar, amb el prefix intensiu re-.