Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  representació
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REPRESENTACIÓ f.
|| 1. Acció i efecte de representar; cast. representación. No n'és feta representació als nostres V senys espirituals per los corporals, Llull Cont. 20, 3. La ànima és representació de la Trinitat, Eximplis, ii, 348. a) Exposició raonada de fets, dirigida a un superior. Fer al Rey humils representacions sobre les conveniències o incomoditats de alguna cosa, Lacavalleria Gazoph.—b) Acció de representar una obra teatral o d'espectacle. Dins la sgleya... s'hi pot fer jochs devots axí com la representatió de la Nativitat de Jesucrist o de la sua mort, Eximenis Primer, c. 223 (ap. Aguiló Dicc.). Vinga fer bulla quan lo públich està atent a la representació, Vilanova Obres, iv, 110.—c) Acció de representar o tenir per delegació els drets d'alguna persona o entitat (comercial, política, etc.). Ella en tot y per tot du la veu y la representació y pensa pels altres, Rosselló Many. 134. Carl Steiner... s'ocupava en representacions de productes del seu país, Pons Com an. 50.
|| 2. Conjunt de persones que representen una corporació, col·lectivitat, institut, etc.; cast. representación. Es destinaven als prohoms i a les representacions del partit, Caselles Mult.68.
|| 3. a) Importància social visible; el fet d'esser considerat important pel càrrec, pel tren de vida. La set d'or i de representació li anava creixent cada dia, Oller Febre, i, 83.—b) Manera exterior de viure que hom ha de portar segons el seu càrrec o condició social. Despeses de representació: les que es consideren inherents a un càrrec oficial per les obligacions socials que contreu el funcionari que l'ocupa.
    Fon.:
rəpɾəzəntəsió (Barc., Palma); repɾesentasió (Val.).
    Intens.:
representacionassa, representacioneta.
    Etim.:
pres del llatí representatiōne, mat. sign. ||1.