Diccionari Catalŕ-Valenciŕ-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  repugnant
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinňnims  CIT  TERMCAT

REPUGNANT adj.
Que repugna; que inspira una aversió invencible; cast. repugnante. Repugnant disposició, Cauliach Coll., iii, 1a, 2. Trobŕ repugnant aquella dona, Oller Febre, ii, 130. Prenia els repugnants medicaments, Rosselló Many. 124.
    Fon.:
rəpuŋnán (Barc.); repuŋnánt (Valčncia); rəpunnánt (Palma).
    Intens.
superl.: repugnantíssim, -íssima.
    Etim.:
pres del llatí repugnante, mat. sign.